PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

1
altra. a la participació com a potencia, tot i que sota la tutela de Franca, en
I'equilibri politic i milirar del continent europeu. La reconqucsta de Wapols 1 Sicilia
(1734) pera la casa de Borbó va obeir a raons dinastiques promogudes per
l'ambiciosa Isabel de Farnesio, segona muller de Felip V. més preocupada per dotar
els seus fills amb terrimris on regnar que pels interessos de la monarquia. En la
Ibgica militar. si la seguretat de l'estat i el manteniment de la pau depenien, en últim
t,erme, de la possessió d'una Armada i d'un Exercit ben ensinistrats i equipats, era
coherent que el desenvolupament de la cirurgia, la cirurgia de guerra. fóra paral.lel
al de la maquinaria bel.lica. La utilital social d'aquesta branca de la medicina es féu
inqücstionablc.
En aquest context. els cirurgians militars, especialment els de )'Armada. van saber
aprofitar els vents favorables, i seguint l'exemple de Franqois Ouesriay. secretari de
la Rcial Academia de Cirurgia de París. allunyaren la cirurgia de I'empirisme cec
dels barbers i, alhora. la dotaren d'un estatus diferencial i de vegades inclús
superior a la raó especulativa dels metges. Pece Virgili fou, sense cap mcna de
dubte, el principal artifex de la reforma il.lustrada de la cirurgia espanyola.
I,a historiografia tradicional tendia a confondre ia ll.lusrració amb I'airancessament
de la vida i dels costums. Des dels dies del Rei Sol. Lliiis XIV. Franca era. fa se sap,
la gran potencia continental europea i la llengua francesa, el gust francés o les idees
dels enciclopedistes franccsos exercien un influx irresistible arreu d'Europa. No
obstant aixh, cn i'actualitat els estudiosos del seglc X?iIll espaayol coincideixeii a
afirmar que hi hagué diversos tipus d'ailo que se sol dir "élits il.lustrades", que els
seus programes o proiectes de reforma no sempre coincidien amb els designis o els
imperalius de la corona i. per últim, que les influencies rebudcs des d'Europa, ultra
el mndel hegembnic francés, foren rnúitiples. Pensem per un moment en un erudit
valcncia com Gregori Maians, eis corresponsals del qual eren maioriament
centreuropeus i no francesos: o en els contactes mantinguts per Mari6 Seguer i
Antoni de Capdevila, del cercle de Maians. amb Albert von ilaller. el singular i
portentós professor de Gotinga: o en la influencia de l'antiga escola de medicina de
Viena, que pesa decissivament sobre el jove Francesc Salva i els seus col.legues de
I'Academia Medico Prhclica de Barcelona.
En el cas de la cirurgia, pero, la influencia francesa va seis vertaderament
aclaparadora, molt superior a qualsevol altra. Paris seria la desiinació més ansiada