PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

28
no la observan con escrupulosa exactitud'. Més endavarit, i'orador, reierint-se a la
medicina. assegura laxativament que es basa en I'observació i l'experiencia.
Finalmeni, afirma que exisleix un metode en la medicina que no difereix del metode
cien1,ífic. Consla de quatre etapes. la primera d'obs~rvació; la scgona d'ordenació i
estudi:la tercera d'inducció "pasando de la análisis de las observaciones particulares
a la síntesis de la enfermedad' . i la quarta consisteix en deduir els preceptes i
axiomes "que es la ilación de la causa por los efeclos, del prognóstico por los
fenómenos, de las indicaciones curativas por la naturalesa y sintomas del mal, y de
los remedios por las indic8ciones y la e~periencia".~'
Tot i que I'Acadhmia va ser un centre modernitzador de la professió mhdica, els
metges maldaren per tenir un centre on formar les iutures generacions, jaque la
universital no responia com a ¡,al i el Col.1egi de Cirugia havia esdevingut competidor
i adhuc enemic. Aquesla esperanca cs ve concretar en la Catedra de Medicina
Practica o de Medicina Clínica. inaugurada el 1801. a carrec Prancesc Salva i
Campillo i Vicenq hlitjavila." E1 discurs inaugural. en la línia de modernitat que
caracteritaava el Principal a I'hpoca. va ser pronunciat per Salva. En aquella ocasió
va assegurar que no hi ha distinció ni oposició entre reoria i practica: la teoria no és
una allra cosa que la practica reduida a conceptes els quals només poden arribar a
ser realment compresos a través de I'observació -observar no és mirar. remarca- de
nombrosos malalls i al costal d'un metge experimenlat,
A pesar de la manca d'espai. és obliga1 dir alguna cosa més de Salva. Com a metge.
pracLicA la medicina clínica i fou defensor ackrrim de la inoculació primer i de la
vacunació després; com a fí3ic conrea el camp de I'electricilat i intervingué en la
celebre poiemica eslablerta entre Galvani i Volta a finals del divuit, mentre que el
seu giny pragmabic fusionava el saber científic amb la practica i es convertia en una
baula rellevar11 de la cadena que, des dels plantejaments més tímids primerencs.
duria a la realilal del lelhgraf elhclric de Whestingousc. Perb el mes importan1 de lot
fou que Francesc Salva i Campillo va erigir-se en una figura cabdal en el panorama
il.lustrat catala. de tal manera que molts meiges del Principat i de la resta de I'Estat
se li adrecaven a la recerca de consell i d'opinió. Aquesta posició, d'honestedat i
1 RIEU i TIIEUOLS. S. (1885). Citnci~ i l&snica a ia iiio8,slracid ... @p. cil.
Z'i'@eu: RRIERA i TUIIBOLS. S. (1Y92l.l.a llluslracid caiaiana: cibncia i utililat". op. cal.