PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

continuació. un nou lall vascular incrementava la tos i aixi s'aconseguia resistir el
pas de I'aire a través de les vies ccspiratbries. Recapitulant, la descripció de la
tecnica dóna peu a deduir que Virgili I'eiectua en varies ocasions. Car. el fe1 que no
consti en cap escrit, aixb no ho descarta. Malgrat que per damunt de tot, i a la vista
dels detalls exposats, aqueixa incursió virgiliana no solament indica I'aparició d'un
nou recurs terapkutic, sinó I'existkncia d'un autor que ampliava el ventali de
possibilitats instrumentals; la clau de volta pera mesurar els eiectes d'una base
tkcnica en el coiljunt de I'obra que ens ocupa.
Les investigacions menades a terme. els arxius existents encara poden deparar
sorpreses, han permks conlirmar I'existkncia de vuit treballs redactats per Virgili
durant els anys de maudresa científica. Deixant de banda problemes d'identificació,
per exemple només es coneix el titol de dos escrits sobre temes obstklrics, ens
circumscriurem als quatre que s'ocupen de patologies urolbgiques. Car. entre aitres
motius. la resolucib dels casos descrits amb garanties permetra situar I'assimilació
dcls nous arsenals que Virgili impulsa, i, de passada, podrem comparar
l'instrumental que encara es maneiava a nivel1 local; una reducció metodolbgica,
pensem, que centrara el context tkcnic en qüestió.
()uirúrgicament. Virgili aborda la castració en quadres infecciosos o turnarais, la
correcció de vicis de conformació deis conductes urinaris, les fistules perineals i
I'extirpació de calculs. Doncs bé. tan sols abordant les seves intervencions
litiasiques aplicant la talla vesical. és factible deduir els progressos instrumentals
que Virgili assimila i tantosr insiaura en I'enscnyament de la Cirurgia ibkrica del set-
cents. En efecte, comparant I'arsenal quirúrgic proposat per M. Martínez en I'any
1728, anotem que Virgili introdui el catkter corbat, amb el dors solcat. per tal
d'explorar els calculs tancats a la vesícula urinaria i per suplir la guia del tallant.
D'acord amb la sintesi tkcnica de Brambilla. és cert que Virgili no ut.ilitza el fbrceps
o tenalla amb lamina elastica externa. Pero. dilicilment hauria aconseguit els seus
propbsils terapkutics, coronats amb kxits segons indiquen les refcr&ncies, sense
usar tres sondes angulades fetes pera facilitar i'entrada i la sortida del fbrceps
duran1 I'extracció deis calculs vesicals. En li, no és el moment oporlú pera
estendce'ns en aquestes particularitaks tkcniques. Bastara haver-les enunciades per
aixi justificar, tanmateix constatar, que Virgili lonamenta el funcionament dels
col.legis de Cirurgia. si més no en gran part. recolaat en una revisió profunda de
I'arsenal quirúrgic aleshores vigent.