PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

En aquesl conlext. I'kxit aconseguit per Pere Virgili en i'imbit de ia sanitat navai feia
possible que el model gadita d'ensenyament de la cirurgia fos adoptat
successivament en aitres punts de la monarquia hispana i, sobrelot. aplicat a
I'Exkrcit. La iniciativa per crear un nou col.legi partí una aitra vegada de Perc
Virgili. que instai.lat. a la cort. va saber aprofitar habilmcnt el carrec de cirurgia de
cambra davant el nou monarca. Per recoizar el seu projecte. Virgiii va aconseguir el
suport incondicional, a rnés d'altres. del president del Consejo de Casliila. el comte
de Campomanes, un decidit partidari de la reforma de I'ensenyamenl superior i,
sobretot, de desafticular eis priviiegis i I'autonomia de ies instilucions tradicionais.
Si el model d'ensenyament quirúrgic que es volia difondre havia demostrar ja una
provada eficacia, I'emplacament d'un nou col.legi no oferia tampoc massa dubtes.
Descartada iaidea, acaronada per Virgiii, de crear un centre d'aquestes
característiques a ia cort. on era pressu~nible que el Tribunal del Protomedical fes
inviable la iniciativa. I'eiecció de Barcelona com a seu del nou coi.legi no Eou de cap
mariera fortuita. A Madrid, la pressió exercida pels protometges reials, membres
nats del citat tribunal, havia fet cnfonsar I'anomenat "Colegio de Profesores
Cirujanos". crear el 1747. deixant-lo en un punt mort als dos anys de la fundació. i
encara no sembiava ni prudent ni polílicament desitjabie embarcar-s'hi
una aitra vegada en una iniciativa que podia abocar a¡ Racas amb molta
facilitat.
Cap al 1760, la capital de Catalunya reunia una serie de condicions que la feien molt
rnés adient per desenvolupar el projecte. En primer Iioc, Barcelona era una ciutat
sense universitat 1, per tant,, seiise estudis medics superiors. Com es ben sabut. la
supressió de les universilats catalanes i la creació de la Universitat de Cervera
arran de la Guerra de Successió havien provoca1 una situació inkdita i, pel que fa a
l'exercici de la medicina, un importan1 afebliment del marc universitari tradicionai.
El Mtpoderós claustre de doctors en medicina de Barcelona hasia estai suprimit i el
carrec de Protometge del Principat, en ser assurriit pel primer metge rcial i delcgat
en un lioctinent, van desllavassar ei sistema de control professional. afavorint
ccrtamcnt la lliurc competCncia en I'olerta assistencial a la població, pero a la
vegada deixant obert el camí pera Mta mena d'intrusisme en l'exercici de la
medicina. En aquest sentit, recordem també que la Sotsdeiegació del Prolomedical
casleiia no s'implantaria a Catalunya fins al 1766.