PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

Virgili. completan1 consideracions anteriors. i ja en cl terreny de I'ensenyament
medic comentat, tingué cura pera establir un equilibri entre la biblioteca i ailo que
avui en termes museologics anomenem I'objecte mkdic. En aquesta disjuntiva les
fonls documentals obertes per Ferrer aporten una informació preciosa, que esperem
no tardi gaire en ésser revisada i ampliada. Si més no a nivel1 d'arxius. Car, els
esforcos en el terreny museolbgic. s'han reduit a una embosta de material que no
dóna massa informació. Solament il.lustra. aixb si, la influencia de Virgili en la
posada al dia del material quirúrgic, que en el país esdevingué a postrem del set-
cents; enmig d'un clima de renovació que malauradament no proseguí amb la
continuitat desitiada.
Virgili. exhaurint les referencies, d'entrada justifica el conjunt de peces amb les
quals havien de comptar els cirurgians primers. Ampliant notablement els estris,
entre els quals excel.leixen els usats per a les operacions de tall, d'incisió, aixo és,
bisturis i tisores. Ambdós instruments amb les seves variants rectes i corbes. Una
preocupació que denota certes previsions reconstructives, en les fcrides per armes
de foc. les quals també es manifesten Mt revisan1 els estoigs que segons Virgili els
cirurgians havien de manejar duran1 les primeres atencions, en el mateix camp de la
contesa. Succintament, les pinces d'anell pera extreure cossos estranys accessibles,
una esphtula en funcions de separador i una xeringa que complemenlava I'exploració
del camp quirúrgic amb I'ajut de les ja classiques sondes. Recapiiulant. les
disposicions de Virgili referents a la dotació d'instrumental quirúrgic destina1 als
vaixells. fins aleshores practicament reduit a les amputacions, és una nova prova del
que s'ha vingut mantenint en aquesta primera aproximació a una temalica tkcnica,
que Virgili afronta en qualitat de renovador: exceptuant, d'acord amb les nostres
notes. I'arsenal que s'aplicava en les trepanacions. encara sota la influencia dels
principis heuristics instaurats per B. Beaumont, en el decurs del primer quarl de
segle en litigi.
Virgili, insistint en la qüestió, porta fins ais maxims extrems I'actitud que els futurs
cirurgians havien de prestar a I'arsenal quirúrgic. Tan al cl&ssic com a les novelats
que podien sorgir. En una carta dirigida al marqiiks d'Ensenada, concretament el dia
3 d'agost del 1751. adjunta les instruccions que els col.legiats havien de respectar
en el transcurs del seu periode de Sormació a I'eslranger. Una prerrogativa que
59
Virgili posa a primer Lerme convencul, i no li'n faltaven raons, que consliluta la
millor fórmula pera assimilar el gir tecnic que es dibuixava al continent. En efecte. 1