PERE VIRGILI - Fundació Uriach 1838

En segon Iloc, Barcelona. a I'igual que la resta del Principat, cornptava des de la
Guerra amb una concenlració inusual de militars, integrada bhsicament per tropa i
oficials dels exercits de terca. Barcelona era a la vegada una ciutat marítima, amb
un por1 important, oberta a la Mediierrinia, una placa principal prop de la frontera
francesa i la capital d'un Principat -una provincia com es deia aleshores- rebel i
vencut. Com es sabut, la construcció al nordest de la ciutat de I'anomenada
Ciutadella -una fortalesa que primordialment tenia com a missió reprimir qualsevol
intent de sublevació dels barcelonins- data justament d'aquesta epoca.
l. per últim, als ulls de Virgili comptava Barcelona amb I'Hospital de Santa Creu, un
centre hospitalari de grans dimensions, situat al barri del Raval, que concentrava un
nombre considerable de malalts (militars i no militars) i, aixi mateix, assegurava el
subministrament de cadhvers, la qual cosa permetia impartir una docencia. lant
teorica com pr&clica. d'una cirurgia lligada a la dissecció anatomica i a I'cxperikncia
terapkutica. Un hospital. en definitiva. ubicat en una ciutat que creixia rapidament
gracies a la població que arribava per treballar en les manufactures tkxlils, les
!amoses indianes. en una ciutat que. havenl-se decretal el lliure comer$ amb
America, iniciava el camí de la revolució industrial.
Peral financament del nou centre, es cornplava en principi amb I'irnport de les taxes
exigides als cirurgians en els exhmens de graus: mil cinc-cents reals per als
aspirants a cirurgians i sagnadors, i cinc-cents per aquells que optaven a una par1
de la cirurgia: dentistes, oculistes, llevadores. etc. La suma total d'aquesta partida
seria dificil de calcular. pero pensem que estem parlant de centenars i centenars de
candidats de tot Catalunya.
Aquesta disposició, aparenlment restringida i de caire econornicista. implicava de
[acto una novetat sense precedents: I'exclussió de la cirurgia i dels cirurgians de la
jurisdicció dels metges. D'ara endavant ni la Universitat de Cervera. ni el lloctinent
del protomelge. ni les petiles corporacions mediques locals de Girona. Lleida,
Tarragona o Torlosa no serien en absolut competents per jutjar la suficikncia dels
'
cirurgians, ni podriün liiurar-los la Ilic6ncia per exercir la cirurgia.
Dacord amb el Reglamenro redacta1 per Virgili i aprovat per Carles lll el 1760. el
nou col.legi s'equiparava a qualscvol universitat del regne: podria concedir el grau de 101
"baDtiller en filosofia" i. més encara, no caldria que els seus títols fossen revalidats 1