orguens i organistes catedralicis de la valencia del ... - Lo Rat Penat

EL SIGLE XIX CATEDRALICI
11
ELS ORGANISTES DE LA CATEDRAL
El sigle deneu religios encara es un sigle ple de llum, de goig i d’esplendor musicals
en la Catedral de Valencia. Els canonges, mes be que mal, podien dispondre durant
algun temps, —encara que despres en la reduccio, primer, i supressio mes tart, dels
delmes ya vingueren els anys d’apretar-se el cinturo—, de tal cantitat de bens que els
permeteren fer cap a un cult solemne. Com a prova d’este fet, sols recordare que, en
l’any 1802, la Catedral disponia de quatre domers 5 , que, com era la costum, entraren
fent uns eixercicis d’oposicio com si foren cantors de la capella de musica.
En el sigle XX, per posar un eixemple, sols n’hi ha un domer; o, ya despres de 1939,
no n’hi ha ni un, ni quatre, ni cap. Se’n passen dels domers 6 i de moltes mes coses que
ara no fan al cas.
Per a que ningu puga pensar que, aparentment, aixo no vol dir res, hi haura que
recordar que els domers tenien l’obligacio de cantar en la capella de musica sempre que
no estagueren ocupats en el seu propi ofici de domer, i que en este mateix sigle, en el
XIX, n’hi ha moments en que el Capitul vol que els domers, quan estiguen ocupats en el
seu ofici, siguen reemplaçats per beneficiats 7 per a que puguen acodir a la cantoria. En
la major part de casos, i sempre que els “resos” eren per la vesprada, solament u podia
tindre quefer propi; lo que vol dir que el numero de cantors s’aumentava en tres persones
mes.
Dins d’eixa grandea era normal que els musics pogueren tindre les ajudes necessaries
per al desenrollament del seu quefer, i no existia, encara, allo que despres crearà tants
problemes als musics i, de manera especial, als organistes: el tindre uns ajudants que
tocaren quan ells estigueren malalts o tingueren algun quefer fora de la Catedral.
5 ACV 327, fol. 140v. En 1800 eren domers Tomás Carreres, Pedro Belda, Francisco Gimeno i Joaquín
Gil.
6 El domer era un carrec que tenia com quefer presidir el “reso” de l’ofici divi o de les hores lliturgiques,
i, en certs dies, dir la missa cantada en el cor o lloc on es reunien i seguixen reunint-se els canonges
i beneficiats per a fer, tots junts, el “reso” de cada dia. L’emplaçament del lloc per a presidir el
“reso” es diu la “Doma”, com tambe el que presidix, d’ahi el nom de domer. Eixe lloc, que hui,
despres del Vatica II i les noves ordenacions cultuals, practicament no s’usa, es coneixia perque
davant de la cadira del domer hi havia sempre un atril que encara hi està.
7 Cal dir que en este sigle XIX els cantors, de qualsevol classe que foren, no eren beneficiats com es
el cas del sigle XX. Els beneficiats, que n’eren una fotracada –uns doscents, en certs moments,cobraven
de fundacions especifiques, i els cantors eren “oficiales de altar y coro”, i tenien un sou
fixat be ans de prendre possessio del carrec, o tambe ans de fer les oposicions. Eixe sou eixia de
diferents llocs, i era el Capitul el qui devia ocuparse’n de fer front.