orguens i organistes catedralicis de la valencia del ... - Lo Rat Penat

31
ELS ORGANISTES DE LA CATEDRAL
escritura d’atre temps, com poden ser els arpegiats, totalment desfaçats. Ell fa musica
grandiosa i d’acort en les necessitats que ell mateix tenia, per a complir en el seu deure.
Els capitulars no se’n fan dificultat ad eixe respecte. Solament es preocupen de la
grandiositat que tenen que tindre alguns actes, i per ad eixos actes demanen musica
multicoral, com fa el Capitul de Valencia, o que posen molts instruments, ben diferenciats,
com el Capitul oriolà.
Les Sonates de Cabo no estan escrites pensant en autentiques sonates, sino en sonates
com interludis, o siga com si de versos 47 es tractara. Aixina el mateix Cabo diu: Sonata
para Pascua de Spiritu Sancto; Sonata-Verso para la Asunción de Ntra. Sra. Eixa es la
rao tambe, per la que totes estes obres organiques estiguen escrites en el mateix to, en
este cas en Sol M. Sent escrites com interludis –vullc dir, com versos– per a tocar-les
entre salm i salm de la Nona solemne, i cantant-se els salms en octau to, –que en aquells
moments era sinonim de Sol M, puix es recitava en corda de sol–, es llogic que totes
tinguen la mateixa tonalitat. Pot aprofitar-nos com a prova, el fet de que totes s’acaben
en la dominant de manera que deixe la tonalitat del salm, i no en la tonica, com deuria de
ser. Pero es que, i per a que no hi tingam dubtes, moltes de estes sonates tenen dos
acabaments: Un, en Sol, que sería el que li correspondria, i despres afig uns compassos
dient “Canto llano”, com assegurant-se ben be de que els sochantres no tenen cap de
dificultat per a coneixer i agarrar el to corresponent.
L’implantacio d’una tessitura uniformal en el recitat dels salms gregorians es costum
ben moderna en la Catedral de Valencia. Crec que d’este mateix sigle. Mai no havia
segut aixina. La tradicio era tot una atra; s’arrastrava des de feya molts sigles. En el
XVII, el mateix Cabanilles nos ho confirma. Quan, de vegades, escriu un “Tiento” de
“octavo tono” i no l’escriu en Sol, que com acabem de dir era el to propi, diu: “Tiento de
8º tono. Punto alto”, i, naturalment, l’escriu en La M en conte de Sol M.
Son obres escrites per a la Nona solemne que es cantava en la Catedral en uns dies
classics, de manera especial el dia de l’Assuncio i el de l’Ascensio. Els oficis començaven
a mig dia, a les dotze del mati, i havien de durar una hora. Es pot dir que tots els mestres
de la Catedral han escrit salms per a estes festes, de manera especial per al dia de
l’Ascensio que pareix ser la festa mes antiga que se celebrava, per allo del passage
evangelic ,-videntibus illis elevatus est- trasposat a les antifones de l’ofici divi. En l’antiga
ordenacio del cult, vullc dir ans del Vatica II, els salms dels dumenges i festes eren
sempre els mateixos, i en l’ofici de Nona es cantava sempre el salm 118 de la Vulgata,
dividit en tres parts: Mirabilia testimonia tua; Clamavi in toto corde meo i Principes
persecuti sunt me gratis, i sempre en el mateix to.
47 Fins no fa massa anys els salms i les mateixes misses, en les seues parts invariables que eren
cantades, no es cantaven integrament, sino que els assistents al cor –canonges i beneficiats- cantaven
un versicul del salm, el nº 1 per eixemple, i l’organiste tocava el nº 2, fent un interludi o “vers” que
aixina es dien. En certs dies de mes solemnitat, en la Seu de Valencia, hi havia resos de l’Ofici, de
manera especial la festa de l’Assuncio i de la Ascensio, en que se cantaven en musica polifonica
tots els salms, i, per a deixar un temps de descans als cantors entre salm i salm, l’organiste tocava
uns versos de mes duracio i contingut.