orguens i organistes catedralicis de la valencia del ... - Lo Rat Penat

PÉREZ GASCÓN
Ruiz de Lihory, —sempre en les salvetats que hi ha que fer quan citem a este patrici
valencià, president que fon de Lo Rat Penat-, nos diu que era fill d’un mecanic que vivia
en el carrer del Fumeral i que havia inventat diferents i curiosos aparells, per lo que
gojava d’una pensio del rei Carles IV. Sánchez Ferrís afig que fon orfe des dels primers
anys. 77 Tambe diu que l’havien preparat José Vera i un tio seu, Sebastia Pérez, tenor de la
Capella real i agregat, a la Seu.
D’acort en el Baro direm que als 18 anys, despres d’un concurs, fon admes organiste
de la parroquia de Sto. Tomas de Valencia, o siga que hauria de ser en 1820 –
incomprovable- i que als 25 va ser admes com a mestre de Santiago de Villena, encara
que va renunciar molt pronte. A la mestria de Villena va opositar l’any 1827, escrivint
per a la mateixa oposicio el salm 31: Beati quorum remissae sunt iniquitates, a 6 veus i
baix continu. La partitura es guarda en l’archiu de la Seu.
El dia 15 de decembre de 1830, despres de que el dia 1 havia segut admes Cabo per
al carrec de mestre de capella, fon nomenat Organiste primer de la Catedral, en plaça
laical, Pascual Pérez Gascón. 78 Ruiz de Lihory encara que no diu quan fon nomenat
Pérez Gascón, comença a fer elucubracions de la vida catedralicia i del sou del musics,
pero, com sempre, sense donar cap de referencia.
Es cosa clara que el Capitul, siga per lo que fora, tractà a Pérez Gascón en tota
consideracio en tots el ordens i aspectes. I lo primer que fon, va ser acordar que fora
considerat l’organiste com un music mes, encara que fora seglar. Quinze dies despres de
nomenar-lo, li senyalen quatre sous en totes les dobles a les que assistixca i toque, lo que
sols tenien els clercs. 79
No fa falta traure conseqüencies, pero sí constatar el fet que despres de tants anys
que els organistes i els mestres venien demanant la reparacio de l’orgue, sense conseguir-ho,
i que a l’any d’estar en la Seu el nou organiste, el Capitul acorde la reparacio i
firme un contracte en “José” Martínez Alcarria. ¿Hi haura que vore en aixo una mostra
mes de distincio i consideracio? 80
Pérez Gascón interve com un music mes en tots els quefers de la Catedral. Yo diria
que un poc mes que els atres, puix, crec, li tenien mes consideracio. Aixina es ell, en el
mestre Cuevas, els qui aproven la realisacio de la reforma de l’orgue proposta per Martínez
Alcarria. I aixo mateix es lo que crida l’atencio, ya que sent ell qui aprova la reforma,
despres, i tan pronte, planteje la renovacio de la Casa Ibach, i que el mateix Martínez
Alcarria estiga d’acort en eixos plans, encara que no els va acceptar facilment.
Alcarria i Pérez Gascón devien tindre molt bones relacions. Pérez Gascón va convencer
a Martínez Alcarria que fora censor de la reforma dels alemanys. Ell ho podia fer
puix que ell mateix havia fet que el Capitul li encarregara ad este organer la reforma de
l’orgue chic, com dien ells. El 22 de febrer de 1855 el Capitul disponia que s’arreglara
l’orgue per a que
77 La ilustración valenciana, de 7 de giner de 1888.
78 ACV Vol. 357, fl. 61v i 65.
79 ACV Vol. 358, fl. 1v
80 ACV Vol. 359, fl. 13v
46