orguens i organistes catedralicis de la valencia del ... - Lo Rat Penat

41
ELS ORGANISTES DE LA CATEDRAL
Antonio Gil
Crida molt l’atencio a tot aquell que conega un poc l’historia dels organistes
catedralicis de Valencia que, en moltes epoques, han complit la seua missio com a
organistes unics, com s’ha pogut comprovar en la nota capitular abans copiada, i que ara
mateix, quan el Capitul es queixa una i una atra vegada de la llastimosa situacio de la
fabrica catedralicia, no deixa ni un sol dia a l’organiste primer com a organiste unic,
sino que al mes mateix de renunciar Lureta, el dia 15 de febrer, el Capitul admet com a
organiste segon a Antonio Gil, encara que, com ya era beneficiat, s’oferia sense sou;
sols es conformava en que li deixaren portar els habits doctorals. Tambe aixo pot explicar
el rapit nomenament, pero tambe l’atencio que seguien tenint-li a l’organiste Cabo.
Antonio Gil no devia ser un home massa preparat i li venia gran suplir a Pascual
Pérez. Ell mateix diu
“que no puede suplir las faltas e indisposiciones del primero, principalmente
en las funciones que el órgano debe acompañar a la música”,
que n’hi havia moltíssimes d’estes. El 22 de juny de 1847 renuncia al lloc, pero en el
mateix moment el Capitul nomenà a Joan Menchuc, que era epistoler, encomanant-li el
carrec d’organiste segon, puix diu que “de cuya habilidad está satisfecho” . 63
Joan Menchuc
Menchuc, segons el Baro d’Alcahali, era fill de Gandia, i als 19 anys tenia la plaça
d’organiste de Denia, i que d’alli passà a Sant Joan del Mercat en 1823, i en 1828 al
Patriarca. 64
Que va estar en Denia està clar, puix en l’archiu musical de Patriarca hi ha un Domine
ad adjuvandum que porta escrit en les particheles de veu que va ser compost en 1827
“siendo el autor organista de la Parroquia de Denia”.
Tambe està clar que va estar en el Patriarca puix el nomenaren tenor en l’obligacio
de suplir a l’organiste el 12 de giner de 1829. 65
En l’anotacio del nomenament al Patriarca es deixa constancia que era organiste de
Denia i no diu res de Sant Joan, com havera segut lo normal, lo que nos fa posar en dubte
les afirmacions de Ruiz de Lihory.
Poc de temps estague en el Patriarca, puix el 1 de decembre de 1830, 66 el mateix dia
que nomenaren a Cabo mestre de capella i 15 dies ans de nomenar organiste a Pérez
Gascón, d’acort en un memorial que ell mateix presentà al Capitul, el nomenaren epistoler
i tenor agut, en l’obligacio “de tañer el órgano en las faltas del organista, como ofrece en
su memorial”.
63 ACV Vol. 374, fl. 33
64 Ruiz de Lihory, La musica en Valencia, pag. 331
65 APV Llibre de Elecciones de capellanes del Real Colegio de Corpus Christi fl. 209 cap al final.
66 ACV Vol. 357, fl. 61v