orguens i organistes catedralicis de la valencia del ... - Lo Rat Penat

13
ELS ORGANISTES DE LA CATEDRAL
En la publicacio de Cinco pasos para órgano ya se dona com un fet 1730, encara
que sempre en interrogant.
“Joaquín” Nin, en 1928, ya donava la data de 1730 sense, al pareixer, tindre cap
dubte. Com que no diu referencia alguna, podiem dubtar, puix que les dates que el
mateix Nin dona de Rodríguez Monllor, i que yo mateix vaig arribar a fixar, ninguna de
les dos correspon a la realitat: ni naixença, ni defuncio, i ni tampoc el poble d’orige.
Anglés degue d’estudiar humanitats i tots els demes estudis ecclesiastics, a mes dels
musicals, en Alcañiz, on despres tingue el carrec de mestre de capella d’aquella, en
aquells moments, colegiata. Ningu nos ha dit fins ara des de quin any Anglés era mestre
de capella d’Alcañiz. Hi haura que tornar, una vegada mes, a les deduccions puix que la
darrera publicacio que parla d’Anglés nos diu que degue entrar en la colegial d’Alcañiz
“quizás hacia 1754, cuando se hallaba a punto de ser sacerdote” 10 .
En el seu memorial de peticio de congrua al Capitul de Valencia, diu:
“...que se ordenó con título de Beneficio fundado en la Parroquial del Lugar
de Ráfales,...de cuyo Beneficio desea hacer dexación y renuncia..”
Si va ser ordenat a titul d’un benifet de la parroquia del seu poble, i no a titul de la
colegiata d’Alcañiz, podem supondre mes be que quan s’ordenà encara no era mestre
d’Alcañiz, ni tindria complida l’edat canonica, ni la compliria “intra annum”, com
acostumaven a demanar molts edictes d’oposicio a les catedrals i colegiates espanyoles.
Per a ordenar-se, en aquelles calendes, i mes a titul d’un benifet, era normal que
s’exigira tindre l’edat canonica, o siga 24 anys. No puc pensar que, en un clero tan
abundos com el que n’hi havia, Roma donara cap dispensa de l’edat canonica. Per tant
Anglés no va poder tindre el carrec d’Alcañiz abans de l’any 1754. D’esta manera,
solament va estar eixercint, com a music, en Arago durant 8 anys. En Valencia estigue
54 anys, (1762-1816), ademes dels dies o mesos que estigue en 1761 per a preparar i
realisar la seua oposicio d’organiste catedralici. Per eixa mateixa rao, cal tindre a Anglés
com a exponent de l’evolucio de la musica valenciana, encara que el P. Preciado l’incloga
en una serie d’organistes aragonesos, i te rao, pero sols aragones de naixença.
Despres de regirar i tornar a a regirar tots els documents catedralicis que parlen d’ell,
mai no he pogut trobar els dos llinages d’este organiste. Fins i tot el seu mateix testament
diu:
“En el nombre de Dios Todo Poderoso. Amén. Yo, Don Rafael Anglés, Presbítero,
Beneficiado de la Santa Iglesia Metropolitana...”
Dionisio Preciado afig el segon llinage, “Herrero”, tret, diu, de Pedrell. Pero com
que aci mai apareix, nosatres sempre li direm Anglés, solament.
10 J. M.ª Muneta. Polifonía de la excolegial de Santa María de Alcañiz. Teruel, 1996.