orguens i organistes catedralicis de la valencia del ... - Lo Rat Penat

MANUEL CHULVI JOVER
En 1877 va firmar l’oposicio a la plaça de Mestre de la Catedral junt a “Marcelino”
Sempere, “Juan de la Cruz” Font i “Juan Bautista” Guzmán. Sempere, Font i ell mateix
varen dir que no eren d’acort en els membres del tribunal per raons diverses. 93
Guzmán oposità en solitari, i els atres tres co-opositors no se presentaren a les proves.
Guzmán, que devia de ser una bona persona, va prendre un gran disgust, i per a demostrar
que ell sabia l’ofici, ans de realizar els eixercicis de l’oposicio, va pregar al Capitul
que les seues composiciones escrites tingueren pública interpretacio pagant ell les
despeses que fera falta. Aixo era el dia 1 de març de 1877, i el dia 10 el tribunal aprovava
els seus eixercicis. El 28 de març prenia possessio del seu nou carrec. 94
Tot eixe soroll que s’armà a l’entorn de les oposicions per a Mestre, va fer que els
canonges miraren ben mal a Manuel Chulvi, que si, en principi, demostrà voluntat ferma,
despres s’arrugà com una pansa, encara que no va prendre por tenint a Guzmán fent part
del jurat de l’oposicio a l’orgue.
La discordia estava en la voluntat de molts canonges que estaven en contra de Chulvi,
fera lo que vullguera -eixemplar conducta cristiana la dels canonges-. L’acusaren de que
la seua postura havia segut “poco respetuosa con el Cabildo”, i l’obligaren, per a poder
admetre’l en les noves oposicions, a fer un escrit “reconociendo su falta y demandando
indulgencia”, com si foren Déu nostre Senyor.
El tribunal,- despres de la realisacio dels eixercicis, alguns endiablats-, aprovà als dos
opositors: Chulvi i Nicolas Bonnin, pero posà en primer lloc a Chulvi. Allo, no obstant la
“demanà” d’indulgencia, era massa fort per a alguns canonges, i en el Capitul del dia 15 de
juliol, s’armà el “lio padre”. Ixqueren tots els drapets bruts. Hi hague canonge que va
tindre el poc coneiximent de dir que ¿com s’havien fet eixercicis privats quan l’edicte no
dia res d’aixo.? ¡Com si les composicions musicals es pogueren fer publicament!. Ne
devien haver molts de tocats, perque ningu li va replicar a eixe senyor dient-li que n’hi
havia un punt 5 que dia:
“En la escritura de las piezas que el tribunal acuerde”.
Un atre digue que ¿com aprovaven als dos si en algunes coses no eren perfectes?
Despres de la gran gresca, l’intervencio de la veu que vol recapitular per a aclarir i
concretar les coses:
“Que especifiquen la censura que en su juicio merece cada uno de los ejercicios
por uno y otro opositor.
2º. Que en vista de esta censura, si merecen o no la aprobacion.
3º. Que manifiesten en concreto si del juicio sobre la totalidad de los ejercicios
resulta o no que uno de los opositores merezca ser preferido, y en caso
afirmativo cual de ellos.” 95
93 Aixo nos explica que Roberto Segura renunciara despres a l’oposicio de Julià.
94 ACV Vol. 402, fl. 151
95 ACV Vol. 402, fl.151
60