orguens i organistes catedralicis de la valencia del ... - Lo Rat Penat

MANUEL CHULVI JOVER
La calificacio del jurat no n’era prou. Les fobies eran massa greus per a deixar-les
passar.
Es convocà un Capitul extraordinari en el que feren votar inclus al mateix arquebisbe,
que com no hi era present, pujaren al palau en la caixa de les votacions secretes, mentres
els demes canonges esperaven que els atres dos baixaren i pogueren seguir la votacio.
Chulvi va tindre 18 vots i Bonnin 5. Eixe mateix dia, 24 de juliol, Chulvi era elegit i
nomenat organiste primer de la Catedral.
Chulvi estava tacat i no era facil llevar-se la taca de damunt. Si abans de la publicacio
de l’edicte s’havia demanat en el Capitul del 12 de maig de 1879 que no se l’imponguera
a l’organiste l’obligacio de cantar cap de missa, ni de pagar les suplencies, -les suplencies
estaven ben explicitades en l’edicte-, quatre anys despres –5. 2. 1883- li demanaven que
complira l’obligacio de dir les 15 misses que li tocaven. 96 El mateix any li criden l’atencio
perque no ha tocat l’orgue gran el dia de la festa del Patrocini de la Mare de Deu.
Encara a les darreries de la permanencia catedralicia de Chulvi, segurament, quan ya
molts d’aquells canonges havien passat a l’atre mon, canvià el signe Chulvi, pero mentres
tant tot eren dificultats. Si Anglés pogue encarregar una chicoteta reforma a l’orgue
gran, segons Navarro perque estava un poc sort, ara, en 1885, Chulvi demana que li
afinen un poc l’orgue, i el Capitul es nega a pagar el rebut perque s’havia fet el treball
sense saber-se’n res.
No crec que fora un canvi de postura l’encarregar-li la direccio de la capella de
musica en l’absencia de Guzmán en Montserrat. Mentres, es organiste en solitari. Sera
en 1892 quan començen a plantejar-se si convindra nomenar un segon organiste 97 .
Tornaren a estudiar-ho en 1897, i en este cas tenint un poc de mirament, puix que miren
“la sugeción (sic) a que estaba precisado [el organista] por no tener dias
libres”.
En 1900 ya es el mateix Chulvi qui ho demana, quan ya tenia 51 anys, i ne portava
21 d’organiste en solitari, en tota la cantitat de musica que es fea en la Catedral en
aquelles calendes: de mati, per la vesprada i per la nit.
Pero eixe es el començament, perque l’acabament sols vindra en el sigle XX en el
nomenament de Francisco Tito Pérez, com segon organiste, en 1912.
La malevolencia no desaparegue mai del tot; sempre quedaren recialles; aixina,
mentres ell demanà per rebut que li pagaren tres mesos de donar lliço als infantets, li
digueren que sols n’era un mes.
Chulvi, el darrer organiste del sigle XIX, mori el 28 d’agost de 1923, sense deixarnos
ninguna composicio organica –sols la que escrigue per a la seua oposicio- pero sí
unes quantes vocals, algunes publicades en la revista Biblioteca Sacro Musical de Valencia.
“PEQUEÑA PIEZA”
96 ACV Vol. 404, fl. 3
97 ACV Vol. 407 fl. 30
composta per Nicolás Bonnín
62