orguens i organistes catedralicis de la valencia del ... - Lo Rat Penat

ANGLÉS - CABO
Inclou: Adagietto, Sonata en fa, Aria en re m. i Fugatto.
J. Climent, en U.M.E., publicà Dos sonatas. Madrid, 1970.
J. Climent, en el Instituto Español de Musicología, Cinco pasos para órgano. Barcelona,
1975.
D. Preciado, en U.M.E., Salmodia para órgano, Madrid, 1980.
D. Preciado, en Editora Nacional, incloses en una coleccio de 45 composicions i en
el titul de Doce compositores aragoneses de tecla, Doce sonatas y una pastorela. Madrid,
1983.
Si tot aixo es lo que hi ha publicat, es ben cert que queda mes obra inedita que la que
n’hi ha publicada. Possiblement algun dels reculls inedits foren pensats per a aidar als
estudiants.
Francesc Cabo Arnal 22 . 1768-1832.
El successor d’Anglés en l’organistia de la Seu de Valencia es, esta vegada, un
valencià, fill de Naquera, i criat en la mateixa Catedral. En realitat, desde el dia 9 de
mars de 1778 que ingressaren com “infantillos” de la mateixa Catedral el dos germans
Vicent i Francesc, fins a la seua mort el 21 de novembre de 1832, Francesc Cabo, d’una
o d‘un’atra manera, sempre estigue en relacio en la Catedral.
Cabo pertany a una numerosa familia de sis germans, mes un atre que va morir sent
chiquet:
Maria Teresa, naixcuda el 9.7.1759;
Casimiro, Marti, Gaspar, Miquel, el 3.3.1762;
Manuel Vicent, el 24.12.1763;
Vicent, el 13.5.1766;
Francesc, el 24.5.1768,
i Mateu, el 16.9.1774.
Al germanet que va morir tambe li dien Francisco, pero va morir el mateix any de
1768, de “edad infantil” 23 .
La seua darrera permanencia en la Catedral durà 36 anys. Està clar que es u dels
musics que, d’acort en la tradicio catedralicia valenciana, una vegada conseguit un carrec
de primera fila, ya no el deixà de cap manera.
22 De Fracesc Cabo, J. Climent va publicar en 1991 i en la Societat Espanyola de Musicologia tota
l’obra organica –integral- coneguda d’este compositor. Del prolec d’alli copiem les nostres dates
que intentem completar-les, i aclarir-ne alguna.
23 Quinque libri de l’iglesia parroquial de Naquera, “que empieza en el año 1758 y acaba en el de
1798”.
20