orguens i organistes catedralicis de la valencia del ... - Lo Rat Penat

125
ELS ORGUENS DE LA CATEDRAL
Este es el sentido de la Comisión que V. S. I. se servirá apreciar en su justo
valor, esperando de su nunca desmentida indulgencia y natural benignidad,
se dignará dispensar la involuntaria tardanza en dar cuenta de su cometido,
motivada por causas ostensibles a V. S. I. y que no ha estado en manos de la
Comisión superar o desvanecer.
Dios guarde a V. S. I. muchos años. Valencia 29 de Noviembre de 1860.
Ilmo. Sr.
Pascual Pérez. José Piqueras. Pbro. Miguel Alcarria. Rubricados.
El dia 1 de decembre de 1860 es lliggue en el Capitul l’informe de la Comissio dels
tecnics, i els canonges acordaren senyalar-li una
“gratificación que parecía conveniente otorgar a D. Ricardo Ibach, constructor
de dicho órgano, por el celo y esmerado trabajo con que había desempeñado
su cometido y por los gastos extraordinarios que había tenido que
hacer por no haberse encontrado, desgraciadamente, en el órgano antiguo
los registros que según la escritura de convenio debían existir en él.”
Tots, puix, eren d’acort en la bondat del nou instrument i en les maravelles del mateix,
fins i tot en seguir uns anys les recomanacions dels organers alemanys per a mantindre
l’orgue en condicions. Tots els mesos de l’any 1861 foren afinats els jocs de llengüeta.
Suponc que allo devia ser perque canteret nou aigua fresca, puix poc a poc les afinacions
van perdent-se, van fent-se menys assobint, i mai es faran mes de tres vegades a l’any.
Si nosatres nos plantejarem hui les calitats d’esta renovacio, hauriem de dir que fon
una de tantes becades dels nostres antepassats. Està clar que el pedaler de l’orgue de la
Seu millorà el cent per cent. De sols dotze notes que tenia, es dir, una octava en sols tres
jocs i les dos notes de timbal, ara te tretze jocs i dos octaves, pero desapareix el timbal,
que aci era historic. La diferencia es ben clara puix que tambe hi havia afegides les tres
notes a cada teclat i de cada joc.
Tot plegat, i encara que hi havia un diferencia de 300 i pico tubos mes a cantar.. els
jocs caracteristics de l’orgue, en els flautats de 8’ i de 4’ peus, els plens i les llengüetes
ya hi eren. La sonoritat de l’orgue era perfecta. La mecanica era lo que necessitava una
total reparacio, com les «manches», que ni tenien prou aire, ni el donaven en el degut
equilibri. Pero no es facil de creure que eixes deficiencies en foren prou per a permetre
canviar totalment l’estructura de l’instrument i quedar-nos, d’una vegada per sempre,
sense l’instrument tipicament espanyol.
Naturalment els organers alemanys guardaren alguna de les distribucions classiques
de la llengüeteria, pero tambe es cert que els tres plens i les cimbales es quedaren reduits
a tres plens solament. I que el tercer teclat era un teclat completament romantic, ¡tan
alluntat d’este instrument!.
De lo que no se pot parlar es de la distribucio dels jocs en les diferents fronteres,
puix el contracte solament parla de “los tuvos o caños para el nuevo frontis de la
nave lateral”. En aixo l’orgue seguiria tenint diferents sonoritats, una en la nau