orguens i organistes catedralicis de la valencia del ... - Lo Rat Penat
orguens i organistes catedralicis de la valencia del ... - Lo Rat Penat
orguens i organistes catedralicis de la valencia del ... - Lo Rat Penat
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
MENCHUC<br />
Fins ara no he pogut trobar cap <strong>de</strong> referencia a l’any <strong>de</strong> naixença, i es un poc dificil<br />
fer suposicions, pero <strong>de</strong> totes maneres està c<strong>la</strong>r que va naixer a primers <strong>de</strong> sigle, a<br />
l’entorn <strong>de</strong> l’any 1805.<br />
Menchuc va caure be al Capitul, i, poc a poc, anaren donant-li carrecs. En 1839,<br />
estant ma<strong>la</strong>lt el mestre Cuevas, li encarregaren a Menchuc cuidar <strong>de</strong>ls infantets, repartintse<br />
el sou <strong>de</strong>l mestre ell i Escorihue<strong>la</strong>, que dirigia <strong>la</strong> capel<strong>la</strong> <strong>de</strong> musica. 67<br />
Com el mestre Cuevas <strong>de</strong>via tindre una enfermetat sicologica, un estat <strong>de</strong>pressiu,<br />
com diriem hui, i allo es fea molt l<strong>la</strong>rc, el dia 8 <strong>de</strong> giner <strong>de</strong> 1851, li encarregaren a<br />
Menchuc que ocupara el seu lloc <strong>de</strong> mestre, <strong>de</strong>ixant-li a Cuevas el sou que, segons el<br />
Capitul era “totalmente insuficiente”, i donant-li a Menchuc 100 lliures.<br />
Pero Menchuc era epistoler i no podia fer front a tot. Per aixo posaren a Josep Marti<br />
com a epistoler i el dotaren en 30 lliures. Menchuc <strong>de</strong>via alçar totes les <strong>de</strong>mes carregues.<br />
En realitat no el nomenen mestre <strong>de</strong> capel<strong>la</strong>, pero el consi<strong>de</strong>ren com si fora mestre<br />
interi, per aixo quan Cuevas presenta <strong>la</strong> llista d’obres que tenia en l’archiu, li <strong>de</strong>manen<br />
a Menchuc que done <strong>la</strong> seua conformitat. No obstant crida l’atencio que sempre que<br />
nomenen a Menchuc per que te llicencia per a ixir <strong>de</strong> Valencia, o per lo que siga, sempre<br />
<strong>de</strong>ixen constancia <strong>de</strong>l seu propi carrec: “Licencia a…y al espistolero Menchuc”, lo que<br />
es ben c<strong>la</strong>r que el seu quefer propi era el d’epistoler, o siga encarregat <strong>de</strong> cantar les<br />
epistoles en les misses canta<strong>de</strong>s.<br />
Menchuc estava satisfet en l’encarrec, i com tot “novato”, diriem, vol fer-se <strong>de</strong> notar.<br />
Per aixo, al <strong>de</strong>manar-li el Capitul –en este cas li diuen “maestro <strong>de</strong> capil<strong>la</strong> interino”- que<br />
faça una prova per a escollir infantets, entrà en <strong>la</strong> sa<strong>la</strong> capitu<strong>la</strong>r,<br />
“acompañado <strong>de</strong> diez niños que optaban a <strong>la</strong> p<strong>la</strong>za <strong>de</strong> infantillo vacante,<br />
y…cantaron <strong>la</strong> esca<strong>la</strong> acompañados <strong>de</strong> violonchelo, dando a conocer su voz<br />
y faculta<strong>de</strong>s para el buen <strong>de</strong>sempeño <strong>de</strong> <strong>la</strong> p<strong>la</strong>za a que aspiraban”. 68<br />
Ningu mai havia fet eixes proves davant <strong>de</strong>l Capitul, ni tampoc tocant el violonchelo.<br />
Les actes capitu<strong>la</strong>rs no fan referencia al dia que mori Menchuc, pero el dia 8 <strong>de</strong> març<br />
<strong>de</strong> 1853, se<br />
“l<strong>la</strong>mó <strong>la</strong> atención hacia <strong>la</strong> vacante <strong>de</strong> Director <strong>de</strong> Capil<strong>la</strong> <strong>de</strong> Música que<br />
había causado <strong>la</strong> muerte 69 <strong>de</strong>l Pbro. Juan Menchuc, y <strong>la</strong> necesidad <strong>de</strong> nombrar<br />
persona que se encargue <strong>de</strong> <strong>la</strong> instrucción <strong>de</strong> los niños <strong>de</strong> coro y custodia<br />
<strong>de</strong> los papeles <strong>de</strong> música”.<br />
67 ACV Vol. 366, fl. 2.<br />
Es molt curios, en contra <strong>de</strong> tot lo que s’ha dit <strong>de</strong>l valencià en els llibres parroquials, que en este<br />
mateix volum, el dia 3 d’abril, es troba <strong>la</strong> següent anotacio:“…hizo presentes los perjuicios que<br />
resultaban a los interesados en <strong>la</strong>s partidas <strong>de</strong> <strong>de</strong>función por hal<strong>la</strong>rse extendidas en idioma <strong>valencia</strong>no,<br />
pues que <strong>de</strong>biendo hacer uso <strong>de</strong> el<strong>la</strong>s fuera <strong>de</strong>l Reino <strong>de</strong> Valencia, era preciso traducir<strong>la</strong>s por<br />
un perito, y confrontar<strong>la</strong>s con el original, para lo cual mediaban provi<strong>de</strong>ncias judiciales, y con este<br />
motivo bastantes gastos…convendría se extendiese en lengua castel<strong>la</strong>na”.<br />
68 ACV Vol. 380, fl. 2<br />
69 Una vegada mes el Baro es trau les dates <strong>de</strong> <strong>la</strong> manega, i diu que “logrando, merced a su reconocida<br />
competencia, <strong>la</strong> maestría interina en 1853 y <strong>la</strong> propiedad en el citado magisterio <strong>de</strong> Capil<strong>la</strong>, cubriendo<br />
<strong>la</strong> vacante <strong>de</strong> Juan Cuevas el año 1855 [ ya s’havia mort], cargo que <strong>de</strong>sempeñó hasta el 1860”<br />
42