orguens i organistes catedralicis de la valencia del ... - Lo Rat Penat

FRANCESC CABO
que no solamente restaura la musica religiosa aprovechando lo bueno de las
mejores épocas, sino que le da un nuevo empuje e inaugura una nueva época
de notable perfeccionamiento”.
Cabo es l’organiste dedicat tota la seua vida a l’orgue, pero que acaba la seua vida
sent Mestre de Capella. Es puix, notable, que Cabo tinguera ben clar el quefer de la
musica en l’iglesia; que dedicara molts dies de la seua vida a la composicio d’obres
vocals, i que, en realitat, estes foren, el soport basic de la seua produccio musical.
Encara seguixent sent abundosos en l’obra vocal de Cabo els “villancets”. No hi
ha que oblidar que els primers 30 anys del sigle XIX es viu, com es natural, de
l’herencia del passat; i, es ben sabut, que la composicio musical valenciana, i tambe
espanyola, que reblix tots els archius musicals, –que seguixen sent encara,
primordialment, els de les catedrals–, es el “villancet”, pero ya en la forma quasi
perfecta de cantata.
Vint anys despres de que Guzmán fera referencia a Cabo, Ruiz de Lihory tampoc pot
pasar sense dir res de Cabo i el posa junt a Comes, dient:
“...Comes, Perez y Cabo son las figuras de mayor relieve en la escuela musical
valenciana”.
Mes endavant, cita a Pedrell, encara que no diu la referencia, assegurant
“que Cabo fue uno de los más geniales e inspiradores sostenedores de la
tradición valenciana, digno continuador de aquellas magnas ilustraciones
fecundas que se llaman Ginés Pérez, jefe de la escuela, y Juan Bautista Comes.
Cabo escribiría sin duda obras para órgano, que han desaparecido, y
que sobresaldrian como sobresalía en el repertorio puramente vocal o de
capilla, especialmente en el salmódico”.
L’obra organica existent i publicada.
De Cabo tots dien que devia haver escrit per a orgue, pero ningu en sabía res. Pedrell
ya ho va dir. Mes tart, Higini Anglés, en el seu Diccionari, torna a dir que Cabo no havia
escrit per a orgue, o si ho havia fet s’havia perdut.
Es en 1991 quan la Societat Espanyola de Musicologia publicà l’obra integral organica
de Cabo en el titul de Versos, pasos y sonatas, obra preparada per Josep Climent.
Alli s’estudien les diferents fons de procedencia d’esta coleccio d’obres. La major
part d’elles es troben , com casi sempre, en la Biblioteca de Catalunya. Hui, les que no
es troben alli, estan en l’archiu de la Catedral de Valencia.
L’obra organica de Cabo, casi en la seua totalitat, fa referencia directa al cult lliturgic.
Ho haviem dit abans al senyalar la cantitat d’obres vocals del mateix Cabo. Ara encara
podem dir-ne mes, puix que, si l’obra vocal està directament referida al cult, pel text,
l’obra organica, que no te text, be podia haver pres i tindre tot uns atres camins ben
alluntats. Res mes fora de lloc. Cabo pensà la seua obra d’orgue per al cult.
Es podra discutir si es mes o manco conforme en la musica d’eixa epoca…pero aixo
a Cabo no l’importa. Fins i tot escriu en formules que ya no estan de moda, que son
30