orguens i organistes catedralicis de la valencia del ... - Lo Rat Penat

PÉREZ GASCÓN
La cosa queda prou mes aclarida, puix que, en el capitul del dia 1 de febrer, l’organiste
seguix acceptant fer-se carrec dels chiquets, pero en 1500 reals de gratificacio, i ell es
buscarà qui l’aide i li pagarà pel seu conte. 83
Llegint els acorts capitulars es pot vore, sense massa dificultat, que Pérez Gascón
està totalment integrat dins del conjunt de musics catedralicis i que està integrat en un
punt preeminent als demes. Ell prova als chiquets que volen entrar, ell examina als
musics, ell cuida del repertori, etc. etc. I per a que tot siga complet, el Capitul propon
que les dos primeres vacants de benifets que hi haja siguen per al mestre i per a l’organiste.
I pocs dies despres, en 1860, acabent dient que la primera plaça de benifet vacant siga
per a l’organiste.
Ad ell li encarreguen tambe que prepare els temes que han d’ assignar-se en les
oposicions al carrec de Mestre de Capella que s’han de realisar en 1861, o siga en les
oposicions que fon elegit José Piqueras.
Pascual Pérez no va morir vell, pero les dificultats de salut anaven atosigant-lo i el
portaren a demanar consideracions per a millorar la salut, i tambe, en eixe estat, un
aument d’assignacio economica. En setembre, el dia 9 de 1863 ya hi ha constancia de
que les autorizacions per a eixir de Valencia li se donen per malalt. Es la darrera vegada
que les actes parlen de Pérez Gascón, fins el dia 1 de juliol en que se comunica en el
Capitul que l’organiste havia mort el dia 28 de juny de 1864, declarant vacant la seua
plaça i assignant una subvencio al suplent, del mateix fondo d’on cobrava el difunt. 84
Ruiz de Lihory que, cert, va coneixer l’existencia de Pérez Gascón, encara que me
pareix que era massa jove –sols tenia dotze anys- per a coneixer les coses d’este organiste.
No obstant aixo, nos diu que:
“su salud un tanto quebrantada y una circunstancia fatal, vino a acelerar el
término de su vida: la muerte de la única hija que tenía fue el golpe decisivo,
y un ataque apoplético puso fin a su existencia el dia 28 de Junio de 1864, a
la edad de 62 años”.
Com sempre les discordancies estan damunt de la taula. ¿Mori el dia 27 o el dia 28?
Per als canonges el dia 28, per a el Sr.Baro el dia 27. Segur, l’any 1864.
D. Pascual Pérez Gascón mereix tot un treball monografic i no es este el lloc adequat
per ad’ell. No obstant afegirém unes notes pertanyents a la vida de la ciutat.
Es sabut que l’organiste catedralici tingue una gran relacio en la Societat Economica
d’Amics del Païs, i que en esta societat va desenrollar gran influencia en la creacio
d’escoles de musica i fins en la creacio del mateix Conservatori que, en el frontispici del
seu Salo d’Actes, te un medallo ab el bust de Pascual Pérez Gascón, cosa que molta gent
desconeix.
Els diaris n’han parlat sempre de la visita del clerc i gran pianiste Franz Listz a
l’orgue de la Catedral. Les actes capitulars no en diuen res de la mateixa pero sí les
croniques, encara que yo pense que n’hi ha mes de fantasia i poesia que de realitat.
83 ACV Vol. 383, fl. 4 i 7
84 ACV Vol.391, fl. 42v
48