orguens i organistes catedralicis de la valencia del ... - Lo Rat Penat

JULIÀ
Deu dies despres li posen com a carrega que suplixca a l’organiste i al mestre de
capella. L’alegria durà poquet, perque allo de “emplearse en su obsequio” no era mes
que una forma retorica. En abril de l’any següent demanà permis per a viajar a Madrit,
i el mes següent, el “segundo organista interino” renunciava al seu ofici. 90
Julià no crec que tocara massa coses fora del pot, pero el Capitul, en 1868, l’amonestà
perque havia tocat, dien els canonges, una composicio profana.
Per primera vegada, i
“en razón del retraso que sufre el Clero en sus pagas, que son ya cerca de
diez meses lo que se les adeuda de su asignación el Gobierno de la nación”
deixen eixir a l’organiste i al sochantre per a que puguen actuar fora de la Catedral. 91 ,
sempre que no coincidixquen en les hores del cor, de manera que pogueren tindre uns
ingressos complementaris.
Julià deixà poc solc en la Catedral; tan poquet, que no en sabem massa coses d’ell
pel que fa al carrec d’organiste. Tambe nos deixà plantejant-nos varies incognites; no
obstant ho devia fer be en l’orgue, puix havia conseguit la plaça en la bona calificacio
del jurat. Sols portava catorze anys en la Catedral, quan, el dia 12 de febrer de 1879,
mori el contralt, Vicent Mollà Peris, fill de Xativa, contant 70 anys.
Impossible saber, fins ara, que li passà a Julià per a que no li sentara be tocar l’orgue.
No he pogut trobar indicis del seu descontent en l’ofici, perque si havera canviat de
catedral, es podrien entendre moltes coses, per d’esta manera…impossible
L’oposicio al carrec de contralt es va fer en març de 1879, tenint com a juges al
mestre de la Catedral, Guzmán; al del Patriarca, Lambert Plasencia; i al professor de
l’Escolapia, Roberto Segura. La renuncia de Segura per a fer part del jurat fon cuberta
pel violoncheliste del Patriarca, Manuel Soriano.
L’eleccio de Julià, que va escriure un motet per a la seua oposicio, fon nemine discrepante,
i es converti en beneficiat de la mateixa Catedral, pero en diferent carrec
musical. Va prendre possessio el dia 9 d’abril, el mateix dia que el Capitul declarà vacant
la plaça d’organiste i presentà noves oposicions.
Mes avant, hi ha un fet que pot donar-nos llum en relacio a la postura de Julià. Es clar
que els canonges sabien que era organiste, i que, per tant, ne devia de saber de solfes. Per
aixo, quan el mestre Guzmán, en un arranc d’espiritualitat, en novembre de 1888, deixa el
carrec i es fa monjo de Montserrat, el Capitul nomena a Julià com a mestre interi, deixant
que la seua plaça l’ocupe el moço de cor, “Ceferino” Ajado. Era el 12 de febrer, i un mes
despres, el 14 de març, renuncià a eixa comanda, “por motivos de salud”. Segurament devia
posar-se molt nervios en dies de compromis, i no li convenia. No trobe atra explicacio.
Suponc que pot confirmar la meua idea, el fet de que li demanen suplir a l’organiste, i diu
que be, pero no en els dies de compromis. Mori el dia 11 d’abril de 1893.
Ni aci ni en Conca queda cap composicio seua, mes que el motet que s’escrigue per
a la seua oposicio a la plaça de contralt. 92
90 ACV Vol. 393, fl. 22 i 28
91 ACV Vol. 397, fl. 34 v
92 ACV Vol. 397, fl. 34v
58