orguens i organistes catedralicis de la valencia del ... - Lo Rat Penat

43
ELS ORGANISTES DE LA CATEDRAL
Menchuc degue morir els primers dies del mes de març de 1853, puix que res es
digue en les reunions capitulars d’abans. El dia 3 de giner va fer la prova dels infantets,
i el dia 8 de març ya s’havia mort. Es podia acceptar com a data la del 6 de març que
figura en els papers de Barbieri, encara que confon el nom. 70
En l’archiu de la Catedral n’hi ha quinze de les seues composicions que, segur, no son
totes identiques a les sis del Patriarca. Es en l’archiu del Patriarca on trobem una de les
lletretes tan de moda en el sigle passat: Con flecha ardiente, Letrillas a dúo al Corazón de
Jesús para el acto de la Sagrada Comunión” a duo de tiples y acompañamiento de órgano.
Partitura impresa en colección. Particellas. La Lira del Corazón de Jesús. M 5 / 17. 71
Ab la mort de Menchuc quedava com unic organiste Pérez Gascón. Es l’unic temps
en que va estar a soles. Des de la mort de Menchuc fins el nomenament de Piqueras, o
siga, en realitat, des de 1853 fins a 1858, cinc anys.
La veu es passà i el 5 de maig de 1858, Manuel Caballero “organista jubilado de
Cuenca” demanà la plaça del segon organiste en l’assignacio que vullguen donar-li. El
Capitul no l’accepta, pero aprofita per a dir que cal nomenar un segon organiste. El 3
d’agost nomenen a “José” Piqueras com a tenor i suplent del mestre i de l’organiste.
L’organistia està coberta en dos organistes, un titular primer, i un suplent segon, encara
que no fora segon titular.
L’organiste successor de Cabo
La presencia d’un Capitul responsable, cuidados del desenrollament digne i decoros
del cult catedralici, tan pronte desapareix un carrec, automaticament busca la solucio al
buit cultual. Aixo es lo que, normalment, sol succeir, encara que no sempre, perque, de
vegades, les solucions son tan indecoroses que seria millor no prendre-les.
En este cas, la cosa està molt clara. Cabo es nomenat mestre de capella el dia 1 de
decembre de 1830 en una ventaja sobre tots els atres mestres –Cabo no ha d’atendre als
chiquets ni tindre’ls en sa casa-, i el mateix dia 1 nomenen
“Epistolero y Tenor Alto a Juan Menchuc, con la obligación de tañer el órgano
en las faltas del organista, como ofrece en su memorial” 72
Aixo tambe contant en el beneficiat 73 Antoni Gil, a qui havia nomenat organiste
segon ya cinc anys.
70 En el primer volum dels Papers de Barbieri, preparat per E. Casares, pla. 328, podem llegir: “Menchué,
Don Juan (Organista, Tenor y Maestro de Capilla, m. 1853) Organista 2º de la iglesia del Patriarca en
Valencia; después tenor de la catedral de id. y Maestro de Capilla interino en id. Murió allí, 6 marzo,
1853”. ¿Seria possible que haguera confos el nom l’editor?. Lo que diu es de veres, pero no es totalment
exacte.
71 J. Climent, Fondos musicales de la Región Valenciana, tomo 2 on , pla. 489.
72 ACV Vol. 357, fl. 61v
73 Crec que no es dira mai prou, si tenim en conte la costum de la major part del sigle XX, puix que en
la Catedral sols hi havia fins ara canonges i beneficiats, que en la primera mitat del sigle XIX i
durant tots els sigles precedents, els musics no n’eren beneficiats, sino “oficiales de altar y coro”, o
siga una classe molt diferent al canonges i als beneficiats. Formaven seccio separada.