Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Ànima teva persistent d’argila.Una lectura de Sunt lacrimae rerumJosep M. Fonalleras“De fondària”,diu Enric Casasses, “n’hi vas veientmés a cadallegida,<strong>el</strong> fons d<strong>el</strong>s seus grans poemesésunacosamòbilqueesvaadaptantalesfondàriesaquèpotarribarl’ànimad<strong>el</strong>llegidor”.Suntlacrimaererumés un gran poema i,doncs,generaaquestalectura múltiple i canviant, aquest busseig. Hi hallàgrimes en les coses o les coses ens fan plorar osón les coses que ploren,<strong>el</strong>lesmateixes.I,tot plegat,ésunafibladaenl’esperitd<strong>el</strong>shomes.Unasolaexcursióperlesvariantsd<strong>el</strong>atraducciód<strong>el</strong>’hexàmetrevirgiliàenstindriaocupatsalllargdetotl’article.Hiha unaversió cast<strong>el</strong>lana,de l’humanistaEnriquedeVillena,que em sembla d<strong>el</strong> tot pertinent –“soncausad<strong>el</strong>lorarestascosasepungen<strong>el</strong>entendimientod<strong>el</strong>osmortales”–totiquen’hihad’altres,menyscanòniques,quetambéreflecteixen,empenso,l’esperitd<strong>el</strong>’original.Unaésd<strong>el</strong> XVII,d<strong>el</strong> poetaanglèsJohn Dryden.Hiparlad<strong>el</strong>es“paretsmudesqueexpliquenlafamad<strong>el</strong> guerreri<strong>el</strong> dolordeTroia”,quereclama“pietat”.Bé, situem‐nos. Enees ha fugit de Troia i,desprésd’unatempesta,ésempèsperlasevamare,Venus, a les costes deCartago. S’hi trobarà ambDido,lareina,ambquiviuràunahistòriad’amor<strong>def</strong>inaltràgic,com sabemperfectament.Totjustarribar,al temple de Juno, contempla un fris amb ungrupescultòricquerefàladesfetad<strong>el</strong>asevaciutatamansd<strong>el</strong>sgrecs.Lanotíciad<strong>el</strong>acaigudadeTroiaésconegudaarreuiseràaquí,en<strong>el</strong>recordd<strong>el</strong>aderrotaid<strong>el</strong>apèrduade familiarsiamics,on començarà<strong>el</strong>r<strong>el</strong>atqueEneesfaaDido d<strong>el</strong>’ensulsiada.Memòria.Una cosa, la pedra.Una cosa que fa plorar. Hi hallàgrimes,enaquestacosa,enlapedra,iés<strong>el</strong>lamateixaqui lesgeneraen <strong>el</strong>sullsdequi lacontemplacom a remembrança d<strong>el</strong> patiment i demanda depietaten<strong>el</strong>dolorcompartit.Somaquíi encarano hem entrat albar d’enPeredeCanPatxei,aTamariu,oncantavahavaneresfinsala matinada<strong>el</strong> fill d<strong>el</strong>’Hermós.Per què? Perquèlaintroducció que faVinyoli de lacita d<strong>el</strong> vers462 d<strong>el</strong> llibre primer de l’Eneida no és en absolutsobreraogratuïta,sinócapital,decisiva,al’horad<strong>el</strong>legir l’evocacióque<strong>el</strong> poetafad<strong>el</strong>s“amicsquehanmort”i“ques<strong>el</strong>ifanpropers”quan<strong>el</strong>srecorda.Éslamateixa operació que efectua Enees, la remembrança,laconstataciód<strong>el</strong>apèrduaid<strong>el</strong>plorqu<strong>el</strong>escosestenendesat i qu<strong>el</strong>es coses,<strong>el</strong> temps,provoquenenl’esperithumà.Vinyoli–inoésgairehabitualen<strong>el</strong>l–dibuixaamb<strong>el</strong>seu“ai”unacerta<strong>el</strong>egia(deutorad<strong>el</strong>lamentd’Enees)ques’estén al llarg d<strong>el</strong>poemai quetambéensveacompanyadad’unrecorregutimpetuósenlajoia,d’unabreuexcursió finsalBegur que“haestat<strong>el</strong>llocmésimportant i<strong>def</strong>initiucom acentred<strong>el</strong>esmevesexperiènciesdetotordre,poèticivital”.Hihal’enyord<strong>el</strong>apresència,queguareixlamalaltiaamorosa(o amical) provocada per la distància, perl’enyorament, com diu la cita de Sant Joan de laCreu.Iésapartird’aquí,d<strong>el</strong>’imaginarimuraldeCanPatxei, on neix <strong>el</strong> detall de l’evocació. “Davantaquestes coses cal plorar”.Però no pas només davantla pèrdua o latragèdia,sinó davant <strong>el</strong> tempsquetranscorre,quefuig.Davant latardaquepassa,la tenora que ressona.També davant aqu<strong>el</strong>l esclat<strong>def</strong><strong>el</strong>icitatqueesconcentraenlescloïssesd<strong>el</strong>’aperitiu.Quicontempla aquests moments, que s’acumulenvertiginosos,hofadesde lacalmaque neix“albotód<strong>el</strong>aroda”,acompanyatenlamirada.Sensetemps,sensemoviment.Un “botó”quetornarà,anysmés tard enla imponent Elegia deVallvidrera:“On cessa tot, al centre d<strong>el</strong> silenci / quiet, sensefissures, i ja tot és molt distant / i sense afanyderes...”.M<strong>el</strong>angiós,potser sí, però alhora allunyat,iambundeixdesomorta“joiedevivre”queclamaafavord<strong>el</strong>asolidaritat(tornemal’ElegiadeVallvidrera:“Somuntot sabent‐nos solidaris”),de lacomunió(també amb <strong>el</strong>s absents,que imposen la sevapresència!).Unfris,<strong>el</strong>quecontemplaVinyoli,on<strong>el</strong>l122
Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐mateixesreflecteixi que<strong>el</strong>l observades d<strong>el</strong>’exterior.Elrecordimplicanonomésl’<strong>el</strong>egiasinótambél’instintdesupervivència.Lescosesploren.Ara,<strong>el</strong>sarbresesmalmeteni<strong>el</strong>sfruiters exsuden goma.Estanmalalts.Iploren.Tots’acaba,peròhihauncritafavordecompartir<strong>el</strong>queensfonamentaperquèno ensengoleixi“<strong>el</strong>daltabaix”.Hemvistcom<strong>el</strong>poetahitorna,favariacionsd’aquestesllàgrimesinherentsenlescosesqueensenvolten. Entre l’assumpció d<strong>el</strong> dolor i lacrida perconfondre’l.Entre<strong>el</strong>r<strong>el</strong>atd’allòviscutil’absènciadequihovaviure.Iespreguntaa<strong>el</strong>lmateix:Quantunohisiguis,quèse’nfaràdetotaixòquefouànimatevapersistentd’argila,quetothoguardaimprèsitoumalgratnoser‐hitu?123
Change language