Views
3 years ago

el-proces-publicar-def-web2

el-proces-publicar-def-web2

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐NARCÍSCOMADIRA. I la senyora Riba,ClementinaArderiu,assistiaalesreunions?J.V.FOIX.No.Detantentanttreiaelcapperveuresifaltavaalgunacosaalsconvidats.NARCÍSCOMADIRA. Així és que ella, oficialment,¿noexerciadepoeta?J.V.FOIX.Enabsolut.Esmanteniareservadacomamestressadecasa.NARCÍS COMADIRA. És curiós. Sempre m’ha estranyatmolt,això.Ellaescriviaiescriviamolt...J.V.FOIX....iescriviabé.Perònointervenia.Deixavaelmarit solamb elsseusamics.Jo nohivaigassistirdurant elsúltims anys.I desprésja sabeuqueRiba va morir de forma inesperada, no tenia capmalaltiaqueanunciésunamortpròxima...NARCÍSCOMADIRA.Araenfaràvint‐i‐cincanys.J.V. FOIX.Vatenir un enterrament,per l’èpocaenquè érem, bastant nodrit.El van portar a coll unsquantsestudiants,entreelsqualsemsemblaquehihaviaenJoaquim Molas.També l’AlbertManent,nical dir‐ho.Jonol’haviatrobatmaialesreunionsdecanRiba,l’AlbertManent.Onveniamolteraaquí,acasa.Veniagairebédiaper altredurant unatemporadallarga,per afers més aviat político‐sentimentals.Teniaunagranafeccióperlapolíticaactivadamuntelsjoves.Erauncatalanistafervorósiradical.Aquí venia apresentar‐me alguns xicots joves i vaarribaralamentar‐sedelfetquejoelsdesmoralitzava,encomentar‐los lamevavisió del país.Ell voliaque els exaltés. Estava portat per una força líricaextraordinària, l’Albert Manent. El contacte amb larealitat i amb els partits polítics, porten a certesadaptacions. He vist que en Pere Gimferrer escriuarticlesliterarisencastellàalsdiaris...Aixòapart,ésun xicot molt actiu,molt estudiós,un lector fervorós,hademostrat tenir enginy... L’altre dia tambévaig veure a El País un article en castellà deJoanBrossaamb totselstòpicsquejohesentitdesd’infantsobre l’Església catòlica.Hi són tots, no n’hifaltacap!Emvafergràciaquesemblessindescobrirsearaelstòpicsmésusats.NARCÍS COMADIRA. Són una sèrie d’articles queaquest diarienshademanataunsquantsescriptorscatalans. Volien reconstruir una mica la memòriadelsnadalsdequanérem petits.Jovaigescriureunarticle sobre el nadal a Gironal’any1950,quan jotenia set o vuit anys.Elsvaig donar l’articleen català,tot demanant‐los que fessin constar que eratraduït.AldeJoanBrossa,també hiconstava.Perònotothomhofaaixí.J.V.FOIX.DoncsenaquellarticledeJoanBrossanohihaviacapatacnoualCatolicisme.NARCÍSCOMADIRA.M’agradariaqueparléssimdelcatalà,delallengua.Dèieufaunmomentquesemprehavíeusentitungranafecteenverselcatalà.J.V.FOIX.Apropòsitdelallengua,aviatestàdittot,enquatremots.joheescritsempreambl’ortografiad’enFabra.Molt abansqueensortissin lesnormes.Quan vaig començar a escriure, llegia els primersvolumsquehaviensortitdelacol∙lecció literàriadel’Avenç, que costaven tres rals.Apareixien traduccionsdeMaeterlinckide moltsaltres,així com novel∙laipoesiaoriginald’aquí.L’AvençeraunlaboratoriperaenFabra.Siagafeulacol∙lecció,quejotincaquí tota enquadernada, detant en tant hi veureuunainnovaciólingüística.Vacomençarper suprimirleshacsfinalsiintervocàliques.Desprésvasuprimirleshacsinicials;hihaunsquantsllibresdel’Avençonome,onoroistòriaestanescritssensehac.Desprésvaintroduirlaformainvertidadelpossessiume,te,se,en,em,et,es.Quan,alavocalanterior,s’hi posavaun apòstrof,ell no hi posava res. Posem percas, dóna’m ho escriviadóna m,amb un blanc entremig.Després va inventar‐se un punt al lloc delblanc. Jo vaig anar seguint punt per punt en elsmeus escritsles modificacionsque introduïaenFabra,finsquevansortirlesnormesim’hivaigadaptardeltot.NARCÍSCOMADIRA.Jo em referiaa com veieu elcatalàactual,comcreieuques’escriu.J.V.FOIX.Laconstrucció,enl’actualitat,éscastellana.Elsmotsencatalàpodensertotscorrectes,peròelqueescriunos’haesforçatdetrobarcomesconstruïriaaquella frase en català.Jo n’havia fet comprovacions,peròara ja m’han passat les ganes defer‐ne.El català té dos perills:el contacte continuamb el castellà i la pèrdua de llenguatge entre lagent. En proporció als habitants de Catalunya, esparla menys català que anys enrera. La joventut146

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐parlaencastellài potser nous n’heu adonat.Hihaun tipusdejoventut catalanaque parlaen castellà.Les noies de discoteca —d’aquelles que fumen cigarretes—lamajoriaparlencastellà.Unconegutemdeial’altrediaqueparlaencatalàalessevesquatrefilles,però que entreellesparlen castellà.Un altrem’explicavaquelasevafilladevint anysvarebrelavisitadetresamiguesiesvanposaraparlarencastellà.Quanel pare els va fer l’observació de saberper què parlaven castellà si totes eren d’aquí, vancontestarque“araésmoda!”.Aquestéselpunt:araésmodaparlarcastellàentrelesnoiesquevesteixend’una certa manera, que van amb pantalons i quefumen.Totesaquestesnoiessolenfumarisónmoltindependentsenl’ordresexual.NARCÍSCOMADIRA.Tothomfuma,ara…J.V.FOIX.Fumenméslesdonesqueelshomes!L’altrediaalgúem vapreguntar si no fumava i li vaigcontestar:“Queetpensesquesócunadona?”.NARCÍSCOMADIRA.D’altrabanda,el català actualha perdut molts matisos,començant pels fonètics.Perexemple,janoesdistingeixenlesessessonoresilessordes.J.V.FOIX.Aquest dia,un conegut quehavia llegitl’articlede“Raimon”ObiolsaLaVanguardia,emvapreguntarsi s’haviade dir en catalàcrisol ocrissol.Niunacosanil’altra:ésgresol!NARCÍSCOMADIRA.Ifanunesconstruccionsestranyíssimescomara“hihaquefertalcosa”...J.V.FOIX.N’éstanple,quesiagafeuunarticleescritde bona fe però ambel català talcoms’utilitzaactualment,quedatandiferentd’un articlede LaPublicitato de La veu deCatalunya que semblen dosdialectesparal∙lels.NARCÍSCOMADIRA.Ésunempobriment,sensdubte.J.V.FOIX.El català de Barcelona ha perdut moltvocabulari en poc temps. Us en donaré exemplesrecents.L’altrediaemvacomentarunprofessorquehaviaensenyatalessevesalumnes,quesóncatalanes,laportada d’un llibre meutitulatDesa aquestsllibresalcalaixdebaix.Elsvapreguntarquèvoliadiraquest títol.Capdelesnoiesdelaclasseconeixiaelmot desar.El mot desar hadesaparegut del vocabulari!L’altre dia, un senyor em va sotmetre unsversosquejohaviaescritiemvapreguntarquèvoliadirabocar,lesnoiesabocadesalsbalcons.Entercerlloc,vavenirunconegutdeSantLlorençdelaMugaambelseufillpetit.Elnenvaseureenaquestacadiraijoenuncertmomentlivaigdir:“Nen,not’acotis”.El pare em va preguntar què volia dir... D’aquestsmots que han desaparegut recentment delcatalàentincrecollitsunapila.NARCÍSCOMADIRA.JoquesócdeGirona,m’adonoencaradeladiferènciaentreelcatalàgironíielbarceloní.El gironí és més genuí, i encara no hi hanarribat certs excessos que aquí es fan cada dia...peròemsemblaqueescorrompràbenaviat.J.V.FOIX.Lamainadajanoparlacatalà.Undiavaigser a laGeneralitat i vaig sentir a un conseller delgoverndelaGeneralitatqueelsseusfillsjugavenencastellà.Ésunfenomengeneral,lamainadajugaencastellà.NARCÍSCOMADIRA.La televisió ha estat unaeinaterribleenaquestsentit.J.V.FOIX.Bé,latelevisió.Perami,laculpaalanatalitatinsuficient entreelscatalans.D’altrabandajaabansdelaguerradel14,johaviaconegutaBarcelonadues famíliespoloneses.Cadadia,havent sopat,ensenyaven als fills llengua, història i religiócristiana segons la seva tradició.Vaig saber per ellque això ho feien tots els polonesos.Fa poc vaigllegir al FigaroMagazineunainterviudeSoljenitzin,elqualexplicavaqueacasasevaaNovaYorkreuneixcada dia la família per parlar‐los de la història deRússia i delallenguarussa,alhora quelamareensenyala religió ortodoxa. Afegeix que això ésfreqüent entreelsemigrats russosqueconeix.Aquíno hi ha hagut mai cap català,per més catalanistaque fos,quereunísalvespre lafamíliapertald’ensenyar‐loselcatalà.Isielsfillselspreguntenalgunacosadecatalà,encaralicontestaran:“Quèn’hasdefer?Jahosabràsquanseràsgran”.Ensanemestimbant.Cadavegadatrobomésperdudalacausadelallenguaidelasevauniversalitat.JanoésuniversalaCatalunyaelcatalà.AAndorra¡són2.000andorransi 20.000andalusos!Al Rosselló,segons emdeiaunprofessor d’allà,el catalàhauràdesaparegut abansdevintanys.147

el-proces-vi-3
Poesia
1iKBMzl
Joves poetes del XXI
Treball - Hermeneia