el-proces-publicar-def-web2

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐móni accedir “alanociódelamònadaíntima,delaparaulamàgica del’ànima”(Diari del desassossec,p. 188). L’heterònim Álvaro de Campos, davant laTabacareria,tot“calcigantlaconsciènciad’estarexistint”,declara “i gaudeixo, en un moment sensitiu icompetent,/ de l'alliberament de totes les especulacions/idelaconsciènciaquelametafísicaésunaconseqüènciade tro‐/ bar‐se indisposat.” En un delspoemes d’El guardià de ramats, sota l’heterònimAlbertoCaeiro,Pessoaescriu:“estant malalthaigdepensarelcontraridelquesento/quansócjoambsalut./[...]/d’aquívequeaquestescançons queemreneguen/[...]/i són el paisatgedela mevaànima denit;/la mateixa,al’inrevés....”Unaànimaque,enlatenebra de la sevasolitud, sent la necessitat d’expressarles ombres i la foscor del misteri que se limanifesta quan esreconeix“net del Destí ifillastredeDéu,casatamblaNitEternaquanellaenviduàdelCaos dequi vertaderament som fills” (Diari del Desassossec,p.139).FilladelaNixoNictegrega,descendentaquesta del Caos, la Mort rescata l’ànimasofrent de Faust de caure en l’abisme del No‐Resprimigeni, pare devorador de la seva progènie.UnNo‐Resqueesborronaiturmentaellectorprousensiblepercomprendrei,siéspossibleiellcapaç,sentir‐secoml’heroitràgic,substànciaíntimad’unNo‐Resalqualesresisteixatornar,totiveure‐s’hiabocatineludiblement.Ellectortocatpeldramaesdevéaixíaquellenqui un ja absent Pessoa troba el consol de podercompartir aquest sofriment extrem,coml’acomplimentd’aquella“delectançatrista”que,sovint,apaivagaval’exclusió i isolament en què visqué l’autor,tal com constata en el Diari del Desassosec: “si undia,enunfuturalqualjojanopertanyi,aquestesfrases,queescric,duren amb lloança, tindré finalmentgentqueem“comprengui”,elsmeus,laveritablefamíliaper néixer‐hiiserestimat.Però,llunydenéixerenella,hauréja mort famolt.Seréentès només enefígie.” (Diari del desassossec,p. 189).Així esculpit,com unaesfinxtebaidao un Prometeu encadenat,hieràtic,el text en vers deldramaatrapal’espectadoren l’escenari abstracte que el prologuista delaprimeraedicióportuguesapublicada,Eduardo Lourenço,descriu com la “presó interior de les quatreparetsdelcranideFaust”,dinslaqual s’esdevé total’acció de la tragèdia. D’aquesta forma, la peçadramàtica que ens ocupa ha de ser considerada,doncs, com unaobra pertanyent aaquella espèciedegènereteatral modernqueel mateixautor,enelseuassaigSobreoDrama(1914),designacom“TeatreEstàtic”,“aquellla trama del qual noconstitueixacció‐ és a dir,on lesfiguresnosón agents,...nitansols tenen sentits capaços de produir una acció. Onl’acció és la revelació de lesànimes a través de lesparaulesemprades i lacreaciódesituacions.[...] Pothaver‐hirevelaciódelesànimessenseacció,ipothaver‐hicreació de situacions d’inèrcia, moments del’ànima sense finestres o portes a la realitat.”(PESSOA,F.,PáginasdeEstéticaedeteoriaecríticaliterarias,p.113).Malgrat pugui el lector sentir‐se engolit pelvòrtexontològic enquènaufragalaconsciènciad’aquestFaust,allòquemotivàl’escripturadramatúrgicadePessoafou,mésqueelconsoldetrobarcomprensióen elsseusfuturslectors,l’alliberament immediatdel deliri ardent amb què cremava la sevaànima,totprojectant aquestestatinsofribledel’esperitenpersonatgesque,pernoserellmateixiperhaverestatdotatsd’unaconsciència,unaveuiunaidentitat alienes a les del seu autor,expulsaven eldolor del seu si. Amb aquest valor de guariment ialleujament en què la producció literària esdevéremei de l’ànima damnada és amb el qual ÀngelCrespo,totcitantuntextdecríticaliteràriaeuropeaque Pessoa dedicà alahistèria neurastènica i alamotivacióilainspiraciódelacomposiciódramatúrgicadeShakespeare –aquí ampliat‐, explica la incessantdedicació del literatlisboetaalacomposiciódelatragèdiafàustica:“Lavoluntat engalavernada per escriuretambéesdeuriamanifestarend’altresformesd’acció.Ladepressiód’esperit ha d’haver‐seexpressat, no en lafigura de Hamlet, sinó en el text de les principalstragèdies(enelseucontingut verbalipsicològic).[...]El propòsit malaltísha pres color a laseva vida,aixícomalsseus poemesipeces.Ien elsgaudisnoassa‐178