Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐PoemamanuscritdeVicençAltaiódedicataJoanVinyoli,protagonistad<strong>el</strong>poemaid<strong>el</strong>seuestatdetransfiguració.ElpoemavaserpublicatcomaprimeradeVuitfiguresamb<strong>el</strong>títoldeFiguraenpoetaaSempresomafany.36
Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Paisatge abans de la batalla.Història d’una carta a travésde les línies enemiguesEnric CasassesCadatardaogairebé,quanteniadivuitodinouanys(capal1969o 70),anavaacasad<strong>el</strong>anoiaqueestimava,afestejar‐hio simplement aestar‐m’hi,iemvaig anar fent amic d<strong>el</strong>s seus germans i de totalafamília. Tenien pocs llibres de poesia, però bentriats:entre altres unMaragall,i unexemplar d<strong>el</strong>asenzilla i impactant primera edició d<strong>el</strong> que per mieramoderníssimllibre titulat Emva ferJoan Brossa(ques’haviapublicat<strong>el</strong>1951,amb<strong>el</strong>famóspròlegdeCabral de M<strong>el</strong>o),i hihavia tots<strong>el</strong>sVinyolis quehaviensortitfinsalmoment,queerencinc:Primerdesenllaç,Devidaisomni,Les horesretrobades,ElCallati Realitats.PerquèJoanVinyolieraparent d<strong>el</strong>acasa, la noia que jo estimava li era neboda. Enaqu<strong>el</strong>lsdiesenvasortirundenou,d<strong>el</strong>’onclepoeta,unllibrequeensvafermoltefecteiqueduiauntítolespectacular:Totésaraires.Apartird’aquílapoesiadeVinyolise’ns vacomençar afer mésimés pròximafinsaarribaraserlaquehumanament sem’haficatmésendinsd<strong>el</strong>molld<strong>el</strong>’osd<strong>el</strong>esqüestionsquecremen, d<strong>el</strong> viure, que són les de com, què, qui iambqui.Ien<strong>el</strong>sseusversosaquestaproblemàticaodesproblemàticaens arribaa travésd<strong>el</strong>scolorsid<strong>el</strong>esformesd<strong>el</strong>arealitat:l’existènciad<strong>el</strong>ab<strong>el</strong>lesa(unc<strong>el</strong>,unapintura,unmoment,un gest) i lapreguntadequèicomviure,sóncosesquevanjuntesiencaramés,sónindestriables.L’èticamésguapail’estèticamésestricta.Unad<strong>el</strong>es tardes quejohiera,acal’amiga,s’hivapresentardesorpresa“<strong>el</strong>tietJoan”.Veniad<strong>el</strong>metge, que li havia parlat clar:que ho tenia moltnegre,queviviaquasi demiracleenl’equilibri inestablede dues malalties greus,que l’una li frenaval’altra,peròque<strong>el</strong>petfinaleraimminent,qüestiódemesos.Iperacabar‐hod’adobarlihaviaparlat,nosési <strong>el</strong> mateix doctor o algú altre,deparanoia galopantiinguarible.Ellestavaemprenyadíssimi haviapujatacasa<strong>el</strong> cunyataesbravarlaindignació.Deiainflamat Vinyoli queestava segur,diguessin <strong>el</strong> quediguessin <strong>el</strong>s metges, que encara viuria <strong>el</strong>s deu oquinzeanysqu<strong>el</strong>ifaltavenperacabarlafeina,iqueper <strong>el</strong>l aquests serien <strong>el</strong>s més importants,perquèfariacom Beethoveno comRembrandt (joescoltavasensedirnipiuirecordoperfectamentquevadiraquestsdosnomsinocap altre),que<strong>el</strong>millord<strong>el</strong>asevaobrahodonenalfinal.I efectivamentdurant ladècadad<strong>el</strong>ssetantaVinyoli va<strong>publicar</strong>sis llibresmés:Encaralesparaules,Araqueés tard, Vent d’aram,El griu, Cercles iaqu<strong>el</strong>lapetitajoia<strong>def</strong>orad<strong>el</strong>tempsid<strong>el</strong>’espaiqueés<strong>el</strong>Llibred’amic (encaraqueaquest ja<strong>el</strong>teniaescritd’abans,empenso).Després,<strong>el</strong>1981surtAhorespetites,llibred’altamàgiaid’altíssimapoesia,und<strong>el</strong>smésricsques’hanvist.El 1983<strong>el</strong>sCantsd’Ab<strong>el</strong>one,cantsd’amorividaenbocad’unadona.El1984treutresllibres:<strong>el</strong> febrer<strong>el</strong> deversionsdeRilke,<strong>el</strong>marçDominimàgic,que és und<strong>el</strong>smésfortsimésbonics de la poesia de qualsevol època, i <strong>el</strong> juliolPasseigd’aniversari,tambémagníficiqueéscom<strong>el</strong>volumde“conclusions”d<strong>el</strong>asevaobra.Aqu<strong>el</strong>ljuliolenvacomplirsetanta.Elnovembremorí.Alcomençd<strong>el</strong>1985encarasurtunsegonvolumdetraduccionsdeRilke.Osiguiqueentre<strong>el</strong>sseixanta‐cinci<strong>el</strong>ssetantaanysde laseva edat l’homedónamitjadotzenallarga de llibres d<strong>el</strong>s més poderosos de la poesiamundial,i així fa certala profeciaqu<strong>el</strong>i vaig sentiraqu<strong>el</strong>latardaacasa<strong>el</strong>sseusnebots.Pocdesprés,empensoquejaera<strong>el</strong>1974,perfugird<strong>el</strong>sjutgesfranquistesid<strong>el</strong>abòfiaid<strong>el</strong>’exèrcitespanyol,undiumengedetardor,disfressatdeboletaire,vaigpassar la fronteraa peu per les Salines,cap aCeret,i me’n vaig anar a viure a Montp<strong>el</strong>ler,que m’hi vaigestar quasi dos anys,i desprésaNottingham,quetambé,imen’hivaigendur<strong>el</strong>queenaqu<strong>el</strong>lmoment era<strong>el</strong> darrer Vinyoli,Encara lesparaules,queés unllibreque físicament ocupaipesapoc. I un dia, emocionat amb <strong>el</strong> poema “Tot són37
Change language