Views
3 years ago

el-proces-publicar-def-web2

el-proces-publicar-def-web2

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐PoemamanuscritdeVicençAltaiódedicataJoanVinyoli,protagonistadelpoemaidelseuestatdetransfiguració.ElpoemavaserpublicatcomaprimeradeVuitfiguresambeltítoldeFiguraenpoetaaSempresomafany.36

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Paisatge abans de la batalla.Història d’una carta a travésde les línies enemiguesEnric CasassesCadatardaogairebé,quanteniadivuitodinouanys(capal1969o 70),anavaacasadelanoiaqueestimava,afestejar‐hio simplement aestar‐m’hi,iemvaig anar fent amic dels seus germans i de totalafamília. Tenien pocs llibres de poesia, però bentriats:entre altres unMaragall,i unexemplar delasenzilla i impactant primera edició del que per mieramoderníssimllibre titulat Emva ferJoan Brossa(ques’haviapublicatel1951,ambelfamóspròlegdeCabral de Melo),i hihavia totselsVinyolis quehaviensortitfinsalmoment,queerencinc:Primerdesenllaç,Devidaisomni,Les horesretrobades,ElCallati Realitats.PerquèJoanVinyolieraparent delacasa, la noia que jo estimava li era neboda. Enaquellsdiesenvasortirundenou,del’onclepoeta,unllibrequeensvafermoltefecteiqueduiauntítolespectacular:Totésaraires.Apartird’aquílapoesiadeVinyolise’ns vacomençar afer mésimés pròximafinsaarribaraserlaquehumanament sem’haficatmésendinsdelmolldel’osdelesqüestionsquecremen, del viure, que són les de com, què, qui iambqui.Ienelsseusversosaquestaproblemàticaodesproblemàticaens arribaa travésdelscolorsidelesformesdelarealitat:l’existènciadelabellesa(uncel,unapintura,unmoment,un gest) i lapreguntadequèicomviure,sóncosesquevanjuntesiencaramés,sónindestriables.L’èticamésguapail’estèticamésestricta.Unadeles tardes quejohiera,acal’amiga,s’hivapresentardesorpresa“eltietJoan”.Veniadelmetge, que li havia parlat clar:que ho tenia moltnegre,queviviaquasi demiracleenl’equilibri inestablede dues malalties greus,que l’una li frenaval’altra,peròqueelpetfinaleraimminent,qüestiódemesos.Iperacabar‐hod’adobarlihaviaparlat,nosési el mateix doctor o algú altre,deparanoia galopantiinguarible.Ellestavaemprenyadíssimi haviapujatacasael cunyataesbravarlaindignació.Deiainflamat Vinyoli queestava segur,diguessin el quediguessin els metges, que encara viuria els deu oquinzeanysquelifaltavenperacabarlafeina,iqueper ell aquests serien els més importants,perquèfariacom Beethoveno comRembrandt (joescoltavasensedirnipiuirecordoperfectamentquevadiraquestsdosnomsinocap altre),queelmillordelasevaobrahodonenalfinal.I efectivamentdurant ladècadadelssetantaVinyoli vapublicarsis llibresmés:Encaralesparaules,Araqueés tard, Vent d’aram,El griu, Cercles iaquellapetitajoiadeforadeltempsidel’espaiqueéselLlibred’amic (encaraqueaquest jaelteniaescritd’abans,empenso).Després,el1981surtAhorespetites,llibred’altamàgiaid’altíssimapoesia,undelsmésricsques’hanvist.El 1983elsCantsd’Abelone,cantsd’amorividaenbocad’unadona.El1984treutresllibres:el febrerel deversionsdeRilke,elmarçDominimàgic,que és undelsmésfortsimésbonics de la poesia de qualsevol època, i el juliolPasseigd’aniversari,tambémagníficiqueéscomelvolumde“conclusions”delasevaobra.Aquelljuliolenvacomplirsetanta.Elnovembremorí.Alcomençdel1985encarasurtunsegonvolumdetraduccionsdeRilke.Osiguiqueentreelsseixanta‐cincielssetantaanysde laseva edat l’homedónamitjadotzenallarga de llibres dels més poderosos de la poesiamundial,i així fa certala profeciaqueli vaig sentiraquellatardaacasaelsseusnebots.Pocdesprés,empensoquejaerael1974,perfugirdelsjutgesfranquistesidelabòfiaidel’exèrcitespanyol,undiumengedetardor,disfressatdeboletaire,vaigpassar la fronteraa peu per les Salines,cap aCeret,i me’n vaig anar a viure a Montpeller,que m’hi vaigestar quasi dos anys,i desprésaNottingham,quetambé,imen’hivaigendurelqueenaquellmoment erael darrer Vinyoli,Encara lesparaules,queés unllibreque físicament ocupaipesapoc. I un dia, emocionat amb el poema “Tot són37

el-procc3a9s-5-publicacioweb
Joan brossa, la poesia més enllà del paper - Albert Lladó
Montaje libro poesia - Fundación Juan March
proyección y contraproyecto en la poesía española contemporánea
Fes teu aquest desig i endinsa't al cor de les paraules - Tinet
S'Esclop - Biblioteca Digital de les Illes Balears
S'Esclop - Biblioteca Digital de les Illes Balears
Poemas completos Vol. 3 - Publicar libros - Publicatuslibros.com
Nota de premsa i avanç de programació - CoNCA Consell Nacional ...
Antologia de poesia catalana - Escola xarXa de Berga - Inici
perfil de joan salvat-papasseit (1894-1924) - Isidor Cònsul
de salvador espriu a joves poetes - Reial Acadèmia de Bones Lletres
S'Escbp - Biblioteca Digital de les Illes Balears
el saber callar a tiempo enernestocardenalyenla poesia campesina ...
LA «ODISEA» COMO POESIA - InterClassica
LA POESIA TRES VECES REBELDE DE ZHARA EL HASNAUI - RUA
4. El optimismo vital de la lírica de
Maragall traduït - Biblioteca de Catalunya