el-proces-publicar-def-web2

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐TabucchiadaPep TosarEm penso que aquest paio ja no vindrà.Així va començartot, penso mentre vaig caminant pel Caisd’Alcântara,aLisboa,tractantdetrobarunpuntdepartidaclarper començaraescriureaquest textpelqual m’hefet el suec jamassa vegades.Així va començartot.ComproeldiariesportiuABolaalpetitquiosc que hi hasobreel dic,atocar deles aigüesdelTejo,contemplol’ombraexiguadelmeucosprojectadaenterrapelsoldelmigdia,miroelrellotgeiemdic:aixònotécapsentitniun.Undiaobresunllibrequeunamic t’haregalat,llegeixaixò,crecqueet pot interessar,ialaprimerapàginatrobesunencapçalamentquediu,personatgesquesurtenenaquestllibre.Sorprès,tornesa mirar la portada per assegurar‐te que es tractad’unanovel∙la:Rèquiem,AntonioTabucchi.Anagrama,Panoramadenarrativas.Passeslapàginaiinicieselprimercapítol:Empensoqueaquestpaioja novindrà,i nolipucdirpaio,ésungranpoeta,probablementelmillorpoetadelseglevinti,amésamés,famoltsanysqueés mort,l’he de tractar amb respecte, és més, ambmoltrespecte.Peròquèhifaigjoaquí,almolld’Alcântara,eldarrerdiumengedejuliol,alesdotzedel migdia,ambaquestacalor,aixònotécapsentitniun.Pocsanysdesprés delanostra petitaoperacióteatralamblanovel∙labreude PatrickSüskind,La història del senyor Sommer,amb en Xicu Masó ienLluísMassanet,buscàvemunaltrematerialambel qual volíem iniciar una nova experiència dramatúrgica.Havíemrepassat ja moltsautors, diferentsgèneres,etc.però no acabàvem de trobar un textliterari que s’ajustés als nostres propòsits,queensoferísunescoordenadesclaresperaquènosaltreseltransforméssimenuntextperalteatre.Desobtem’adonoqueno falamateixacaloradaquepateixelpersonatgeprotagonistadelllibredeTabucchialllargdelseutragíperlaciutatdeLisboa.Itotd’unareparoque,aquestcop,hevingutunmes més tard. I, a més, afortunadament avui, 24d’agost,santBartomeu,comsolsercostum,bufaunventet de nord queno deixa passar el termòmetredels27graus.Avui no és el darrer diumengede juliol,comtéllocalanovel∙la;és,depuracasualitat,eldarrer diumenge d’agost.Quantesvegades l’he fetaquestrecorregut?Pare,escuteeolhe:umcomboiopodeesconderoutro. Paro,escolto i miro.No veig que vingui captren.Semblaquela meva vidano corre perill, aixíquetravessolesviesendireccióalLargodeSantos,on l’infatigableHélderCostaresisteixdinslasevaABarracade teatre.Sec una estona, a l’ombra delsarbres dela placeta.El teatreés tancat per vacances.Peròalfrontisencaras’hipotveureelcartelldeMeninodeSuaAvó,unaobrabasadaenlarelaciódeFernandoPessoaamblasevaàvia,peçaamblaqualcrec que han tancat latemporada.Això no tindriares de particular si no fos que és precisament FernandoPessoa el paio amb qui el protagonista deRèquiem creu que ha quedat citat, a les dotze, almoll d’Alcántara.Fa quinze anys que vinc periòdicamenta Lisboa, temps suficient per haver entèsqueésunaciutatpropíciaal’atzar,alescasualitats,peròencaraaixí,sempreemdescobreixoemocionatdavant unade nova.Tabucchiades,endèiemal començament,cadavegadaque l’atzar ens sorpreniasituant‐nosdavantd’unfetrealforadelreal.L’estrena de la nostra adaptació teatral deRèquiem,alasalaAdriàGual,deBarcelona(unasalaamb què somio quan penso en un possiblelloc oncontinuarelmeuprojecteiniciatalMaldà),durantelGrec de 1999, va tenir molt bonaacollida entreelpúblic ilacrítica.Un anyabansjo haviafetamistatamb en BielHuguet,que m’haviaproporcionattotselsvolumsdel’obradelpoetamallorquí BlaiBonet,uns llibres que havien estat de son pare, el tambépoetaDamiàHuguet,iamb elqualsjo haviaconfiguratel guiódel meu espectacle,Lacasa en obres.165