Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Per aqu<strong>el</strong>l temps, en Bi<strong>el</strong> festejava amb una noiaitaliana,quenomiaEv<strong>el</strong>yn,iqueeraalumnad’AntonioTabucchi,alaUniversitatdeSiena.Tabucchi,queera un hipocondríac professional no havia pogutvenir a Barc<strong>el</strong>ona per l’estrena de Rèquiem, aconseqüènciad’unaoperaciódecataractesque<strong>el</strong>teniapreocupadíssim, així que no vaig poder resistir latemptació <strong>def</strong>er‐li arribaratravésd<strong>el</strong>asevaalumna,algunesd<strong>el</strong>es crítiquesque havien<strong>el</strong>ogiat l’espectacle.Entro al conegut cafè A Brasileira. Caldràcomprarla mateixaampolladexampanyquecompra<strong>el</strong> protagonista de la nov<strong>el</strong>∙la, ja que em dirigeixoalmateixllocque<strong>el</strong>liamblamateixaintenció.Peròabansdesortircedeixoalatemptaciódeprendreuncafè acompanyat d’un past<strong>el</strong> deB<strong>el</strong>ém.Durantaquests minuts em ve al cap la idea absurdaque,l´únicaraóperlaqualnoviscaLisboades<strong>def</strong>aanysésqueamblamevaterribleaddiccióalspasteisdeBélemseriaincapaç demantenir<strong>el</strong> meucolesterolaratlla.Avergonyitdemimateix,prencl’ampolladexampany,surtod’ABrasileiraicreuocapalLargodeCamôesperaagafar<strong>el</strong>28endireccióalCemitériodosPrazeres.Mentreesperoala parada,emposolamàalabutxacaitrecunapostalambunafotografiad<strong>el</strong>afesta d<strong>el</strong> Pal∙li de Siena. Caro Pep. A tua amicaEv<strong>el</strong>ynmiportadibuonenotizie.Sperodiincontrartepresto.AntonioTabucchi.Eltramviaire ésun home extravertit,alegre.Emdespatxa <strong>el</strong> bitllet mentre es contorsiona sobre<strong>el</strong>s comandamentsd<strong>el</strong> tramvia.Obrigado,dic.I<strong>el</strong>l,mentreimitaamb unaveracitat poccomú<strong>el</strong>smiolsd’ungat excitat,engega<strong>el</strong>tramvia.Per sort,trobounseientlliurealcostatd’unafinestraimentreembadaleixolamiradaatravésd<strong>el</strong>trajected<strong>el</strong>28,emvénen al cap algunsd<strong>el</strong>s moments més f<strong>el</strong>iços d<strong>el</strong>nostresegonenvitambl’obradeTabucchi,l’estrenadeRevésal Teatrod<strong>el</strong>aAbadía,deMadrid.L’espectacleeralasumadequatrecontes:Missatgedesd<strong>el</strong>a penombra,IrmaSirena,Eljoc d<strong>el</strong> revés i Molts records.Totsquatreenversiócast<strong>el</strong>lana.Johaviaentraten contacteamb Carlos Gumpert,<strong>el</strong> traductordeTabucchialcast<strong>el</strong>là,ambquiencaramantincunaafectuosa amistat.Gumpert havia posat al correntTabucchi sobr<strong>el</strong>’estrenaal’Abadía:son losmismosde Réquiem. Un dia d’aqu<strong>el</strong>ls, poc abans de desplaçar‐meaMadridperl’estrena,joeraacasad’unsamics, a Barc<strong>el</strong>ona i, de sobte, em va sonar <strong>el</strong>t<strong>el</strong>èfon,eraunnúmero llarg,estranger.Sí?PepTosar?Sí,¿quién habla? SonoAntonioTabucchi.Ambles cosesquem’havien arribat a passar,assajant iinterpretant<strong>el</strong>personatgedeRèquiem,l’alteregodeTabucchi, <strong>el</strong>s misteris, les casualitats, la sensaciód’haver visitat enmultitud d’ocasions <strong>el</strong>revésd<strong>el</strong>amevapròpiavidarealposseïdaenaqu<strong>el</strong>ltempsp<strong>el</strong>slaberints tabucchians, podria escriure una nov<strong>el</strong>∙lade llarga extensió.I ara, de cop,sonoAntonio Tabucchi:¿dónde te encuentras ahora?, va dir. Tabucchisempreem vaparlar en cast<strong>el</strong>là.Crec qu<strong>el</strong>iagradava parlar cast<strong>el</strong>là. Era un cast<strong>el</strong>là emp<strong>el</strong>tatd’italiàide portuguès,peròera un bon cast<strong>el</strong>là.EnBarc<strong>el</strong>ona, en casa deunosamigos, li vaig respondre.Ah,muybien.Puesaquenosabes¿dóndevoyairestasemanayconquién?Pueslaverdadesquenolo sé,Antonio.Iamb un entusiasmegairebéinfantilvadir‐me,mevoya lasAzoresconmi mujer MaríaJosé!No he estado allí desde que escribí Dama dePortoPim.VamosaverunasballenasyluegovendréaMadridparaveraunasirena.¿Quéteparece?Havíem d’estartot<strong>el</strong> mesdejunyal’Abadía.A l’espectacle, jo actuava en companyia d<strong>el</strong> granguitarristaicompositormallorquí,JoanBibiloni,quefinsitotfeiad’actor,interpretavaunpetitpersonatgecap al final de l’espectacle. Ja portàvem duessetmanesde representacions quanemvat<strong>el</strong>efonarCarlosGumpert.Antonio va a venir la semanaqueviene.Él quierequeseaunasorpresa.Mehadicho,tucompralasentradas,unafilanomuycercanaalaescena;veremos <strong>el</strong> espectáculo y,al final,durant<strong>el</strong>os aplausos, yo aparecerédeentre la oscuridad ymereunirécon<strong>el</strong>losen <strong>el</strong> escenario.MiraPep,despuésdepensarlomucho,mehaparecido preferibleavisarte.No sabescuánto t<strong>el</strong>o agradezco,Carlos.Iaixívaserquevaig conèixerpersonalmentAntonioTabucchi. Érem sobre l’escenari de l’Abadia,acabàvemd’interpretarl’últimconted<strong>el</strong>’espectacle,Moltsrecords,en <strong>el</strong> qual jo feia d<strong>el</strong>Tadeo,unaltrealterego deTabucchi,unv<strong>el</strong>lqueesdisposaaemprendre<strong>el</strong>viatged<strong>el</strong>asevavidaper països exòticsambnomsdifícilsdepronunciarcomOaxacaoChapultepec,iqueestrobaamb<strong>el</strong>joveTadeo,unnendetretzeanysquecantaitocal’uk<strong>el</strong><strong>el</strong>ep<strong>el</strong>sturistesal’andanad<strong>el</strong>’estació,interpretatperJoanBibiloni.Joportava una guaiaberamarró i una barret de foradins,i en Bibiloni uns calçons blaus, amb peto.Suàvemi ensinclinàvemdavant<strong>el</strong>saplaudiments.Ien aquest precís moment vaig veure com AntonioTabucchienpersona,baixavalesescalesd<strong>el</strong>agradad<strong>el</strong>asalapetitad<strong>el</strong>’Abadía,davant lamiradaal∙lucinadad<strong>el</strong>sespectadorsiesreuniaambnosaltresal’escenari. Primer em vaabraçar a mi i desprésenBibiloni.Vaig beneir CarlosGumpert per haver‐meavisat. D’una altra manera crec que m’hauria des‐166
Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐maiat, generant una situació d’allò més ridícula.Després de la representació, primer vam prendreunacervesaalaterrassad’unbarquehihaaldavantd<strong>el</strong> teatre.Joseiad’esquenaalavorera,Tabucchihiseiadecara,davant meu,imentreemparlavad<strong>el</strong>asevafascinacióperlanov<strong>el</strong>∙ladeMihailBulgákov,Elmestre i Margarita, vaig veure que <strong>el</strong>l mirava persobre meu cap a algunacosaque passavaal meudarrera.¿Me estoyperdiendoalgo?,li vaig preguntar.Acabadepasar...un balcón,vadir.Òbviamentparlavad<strong>el</strong>tamanyd<strong>el</strong>spitsd’unanoiaqueacabavade passar.Nunca lo había oido describir así, li vaigdir.Niyotampoco,vadir<strong>el</strong>l,semeacabadeocurrir.Vamesclatarariure,trencant<strong>el</strong>g<strong>el</strong>ivamacabarlacanya brindant per aqu<strong>el</strong>l moment en què, per fi,enshavíemtrobat.DesprésTabucchiensvaportaraun restaurant hindú que <strong>el</strong>l ja coneixia.Vam parlardetot,duranthores.Eltramvia haparat.Hi haun cotxemig entravessatihemd’esperarqueaparegui<strong>el</strong>propietari.Ningútoca<strong>el</strong> clàxonnivociferaimpertinències.Lisboa.Comqueno famassa calor,decideixo baixaricontinuar a peu fins al cementiri. Camino per laCalçadada Estr<strong>el</strong>aendirecció aPrazeres.Desobte,enpassar perunapetitallibreriaquehihaalcostatde laBasílicadaEstr<strong>el</strong>arecordo quehe fetun descuitimportant.Cal comprar l’Esprit,la revista francesaqu<strong>el</strong>legeix<strong>el</strong>Coixd<strong>el</strong>a loteria,<strong>el</strong> personatgeBasílicadaEstr<strong>el</strong>a(Lisboa)desconcertant amb qui es troba <strong>el</strong> protagonistadeRèquiemquanbuscal’ombrasota<strong>el</strong>sarbresdeLargodoSantos.El MeninodeSuaAvóm’haviafet oblidaraquest detall imprescindible.Calcomprar l’Esprit sivullquetotsurtibé.Llegeixounarticlesobr<strong>el</strong>’ànima,vadir<strong>el</strong>Coixd<strong>el</strong>aloteria.Durantmoltdetempsningún’havia parlat, però ara sembla qu<strong>el</strong>’ànima torna aestardemoda.Si,téraó:<strong>def</strong>et,crec quehaestatlamevaànimalaquem’haportatfinsaquí.Aixíqueaixòés <strong>el</strong> que creu? Efectivament. Li proposo un canvi,doncs.Un canvi?Si,jo lideixo l’Esprit i <strong>el</strong> senyoremdeixa A Bola.Però <strong>el</strong> senyor noestavainteressat enl’ànima?Hiestava,peròaram’interessenmés<strong>el</strong>sgolsd<strong>el</strong>Benfica.TemarevistaEsprit?Tenho,massão v<strong>el</strong>has.De qualquer maneira. O senhor não é português,poisnão?,empreguntalasenyorad<strong>el</strong>apetitallibreria.Quemmedera!Maso senhor falamuito bem!Não,não...Obrigado,masnãoéverdade.Sim!Nuncavi um espanhol a falar portuguêscomo o falaosenhor!Se calhar éporqueo meupai eragalego eeusoumeiogalegoemeiocatalão.Maso senhor éespanhol,nãoé?Ding‐ding‐ding.Miau, miau, miaaaaauuuu...Elgattramviairearribaràabansquejo.Rèquiem és una nov<strong>el</strong>∙la que ha creat dependènciaamoltagent.Emconsta,iaixòemtranquil∙litza.Laprimeravegadaqu<strong>el</strong>avaigllegiremvaproduir aquesta coneguda sensació que la llegiriamésd’uncop.Peròunacosaemsemblavasegura,<strong>el</strong>capítolquemés m’haviaimpressionat eraaqu<strong>el</strong>lenquè <strong>el</strong> protagonista visita la casa d<strong>el</strong> far,unacasaon,anysenrere,<strong>el</strong>l s’haviaposat encontacte amb<strong>el</strong>s fantasmes i onhavien tingut lloc <strong>el</strong>fetsquehaviendeterminatlasevavida,unsfetsqueesdevenenund<strong>el</strong>seixosprincipalsd<strong>el</strong>desenvolupament narratiud<strong>el</strong>anov<strong>el</strong>∙la.Crecquetots<strong>el</strong>squevamparticiparenaqu<strong>el</strong>laoperaciódramatúrgica,alsinicisd<strong>el</strong>aproducció,estàvem segursquesi hihaviaalguncapítold<strong>el</strong> qual no podíem prescindir, aquest era <strong>el</strong>capítold<strong>el</strong> far.Tabucchi,queen aqu<strong>el</strong>l momentencaranoens coneixia personalment,ens va ferarribarunacòpiad’unaadaptacióitaliana.Lavamexaminardetingudamentirecordoque,totiquenoensvadesagradargens,ens vasemblarque<strong>el</strong>sitalianss’havien equivocat terriblement ensuprimir<strong>el</strong>capítold<strong>el</strong>far.Vamresoldr<strong>el</strong>anostraversióprioritzant<strong>el</strong>capítold<strong>el</strong> farivamcomençar aassajar.Desprésd’unmesde provessemblavaquetot començavaarespirar.Però cada cop queassajàvem l’escena d<strong>el</strong>far,cadaundenosaltres,perseparat,teníemlasensacióque hi havia algunacosa que no acabavade167
Change language