Views
2 years ago

el-proces-publicar-def-web2

el-proces-publicar-def-web2

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Per aquell temps, en Biel festejava amb una noiaitaliana,quenomiaEvelyn,iqueeraalumnad’AntonioTabucchi,alaUniversitatdeSiena.Tabucchi,queera un hipocondríac professional no havia pogutvenir a Barcelona per l’estrena de Rèquiem, aconseqüènciad’unaoperaciódecataractesqueelteniapreocupadíssim, així que no vaig poder resistir latemptació defer‐li arribaratravésdelasevaalumna,algunesdeles crítiquesque havienelogiat l’espectacle.Entro al conegut cafè A Brasileira. Caldràcomprarla mateixaampolladexampanyquecomprael protagonista de la novel∙la, ja que em dirigeixoalmateixllocqueelliamblamateixaintenció.Peròabansdesortircedeixoalatemptaciódeprendreuncafè acompanyat d’un pastel deBelém.Durantaquests minuts em ve al cap la idea absurdaque,l´únicaraóperlaqualnoviscaLisboadesdefaanysésqueamblamevaterribleaddiccióalspasteisdeBélemseriaincapaç demantenirel meucolesterolaratlla.Avergonyitdemimateix,prencl’ampolladexampany,surtod’ABrasileiraicreuocapalLargodeCamôesperaagafarel28endireccióalCemitériodosPrazeres.Mentreesperoala parada,emposolamàalabutxacaitrecunapostalambunafotografiadelafesta del Pal∙li de Siena. Caro Pep. A tua amicaEvelynmiportadibuonenotizie.Sperodiincontrartepresto.AntonioTabucchi.Eltramviaire ésun home extravertit,alegre.Emdespatxa el bitllet mentre es contorsiona sobreels comandamentsdel tramvia.Obrigado,dic.Iell,mentreimitaamb unaveracitat poccomúelsmiolsd’ungat excitat,engegaeltramvia.Per sort,trobounseientlliurealcostatd’unafinestraimentreembadaleixolamiradaatravésdeltrajectedel28,emvénen al cap algunsdels moments més feliços delnostresegonenvitambl’obradeTabucchi,l’estrenadeRevésal TeatrodelaAbadía,deMadrid.L’espectacleeralasumadequatrecontes:Missatgedesdela penombra,IrmaSirena,Eljoc del revés i Molts records.Totsquatreenversiócastellana.Johaviaentraten contacteamb Carlos Gumpert,el traductordeTabucchialcastellà,ambquiencaramantincunaafectuosa amistat.Gumpert havia posat al correntTabucchi sobrel’estrenaal’Abadía:son losmismosde Réquiem. Un dia d’aquells, poc abans de desplaçar‐meaMadridperl’estrena,joeraacasad’unsamics, a Barcelona i, de sobte, em va sonar eltelèfon,eraunnúmero llarg,estranger.Sí?PepTosar?Sí,¿quién habla? SonoAntonioTabucchi.Ambles cosesquem’havien arribat a passar,assajant iinterpretantelpersonatgedeRèquiem,l’alteregodeTabucchi, els misteris, les casualitats, la sensaciód’haver visitat enmultitud d’ocasions elrevésdelamevapròpiavidarealposseïdaenaquelltempspelslaberints tabucchians, podria escriure una novel∙lade llarga extensió.I ara, de cop,sonoAntonio Tabucchi:¿dónde te encuentras ahora?, va dir. Tabucchisempreem vaparlar en castellà.Crec queliagradava parlar castellà. Era un castellà empeltatd’italiàide portuguès,peròera un bon castellà.EnBarcelona, en casa deunosamigos, li vaig respondre.Ah,muybien.Puesaquenosabes¿dóndevoyairestasemanayconquién?Pueslaverdadesquenolo sé,Antonio.Iamb un entusiasmegairebéinfantilvadir‐me,mevoya lasAzoresconmi mujer MaríaJosé!No he estado allí desde que escribí Dama dePortoPim.VamosaverunasballenasyluegovendréaMadridparaveraunasirena.¿Quéteparece?Havíem d’estartotel mesdejunyal’Abadía.A l’espectacle, jo actuava en companyia del granguitarristaicompositormallorquí,JoanBibiloni,quefinsitotfeiad’actor,interpretavaunpetitpersonatgecap al final de l’espectacle. Ja portàvem duessetmanesde representacions quanemvatelefonarCarlosGumpert.Antonio va a venir la semanaqueviene.Él quierequeseaunasorpresa.Mehadicho,tucompralasentradas,unafilanomuycercanaalaescena;veremos el espectáculo y,al final,durantelos aplausos, yo aparecerédeentre la oscuridad ymereuniréconellosen el escenario.MiraPep,despuésdepensarlomucho,mehaparecido preferibleavisarte.No sabescuánto telo agradezco,Carlos.Iaixívaserquevaig conèixerpersonalmentAntonioTabucchi. Érem sobre l’escenari de l’Abadia,acabàvemd’interpretarl’últimcontedel’espectacle,Moltsrecords,en el qual jo feia delTadeo,unaltrealterego deTabucchi,unvellqueesdisposaaemprendreelviatgedelasevavidaper països exòticsambnomsdifícilsdepronunciarcomOaxacaoChapultepec,iqueestrobaambeljoveTadeo,unnendetretzeanysquecantaitocal’ukelelepelsturistesal’andanadel’estació,interpretatperJoanBibiloni.Joportava una guaiaberamarró i una barret de foradins,i en Bibiloni uns calçons blaus, amb peto.Suàvemi ensinclinàvemdavantelsaplaudiments.Ien aquest precís moment vaig veure com AntonioTabucchienpersona,baixavalesescalesdelagradadelasalapetitadel’Abadía,davant lamiradaal∙lucinadadelsespectadorsiesreuniaambnosaltresal’escenari. Primer em vaabraçar a mi i desprésenBibiloni.Vaig beneir CarlosGumpert per haver‐meavisat. D’una altra manera crec que m’hauria des‐166

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐maiat, generant una situació d’allò més ridícula.Després de la representació, primer vam prendreunacervesaalaterrassad’unbarquehihaaldavantdel teatre.Joseiad’esquenaalavorera,Tabucchihiseiadecara,davant meu,imentreemparlavadelasevafascinacióperlanovel∙ladeMihailBulgákov,Elmestre i Margarita, vaig veure que ell mirava persobre meu cap a algunacosaque passavaal meudarrera.¿Me estoyperdiendoalgo?,li vaig preguntar.Acabadepasar...un balcón,vadir.Òbviamentparlavadeltamanydelspitsd’unanoiaqueacabavade passar.Nunca lo había oido describir así, li vaigdir.Niyotampoco,vadirell,semeacabadeocurrir.Vamesclatarariure,trencantelgelivamacabarlacanya brindant per aquell moment en què, per fi,enshavíemtrobat.DesprésTabucchiensvaportaraun restaurant hindú que ell ja coneixia.Vam parlardetot,duranthores.Eltramvia haparat.Hi haun cotxemig entravessatihemd’esperarqueapareguielpropietari.Ningútocael clàxonnivociferaimpertinències.Lisboa.Comqueno famassa calor,decideixo baixaricontinuar a peu fins al cementiri. Camino per laCalçadada Estrelaendirecció aPrazeres.Desobte,enpassar perunapetitallibreriaquehihaalcostatde laBasílicadaEstrelarecordo quehe fetun descuitimportant.Cal comprar l’Esprit,la revista francesaquellegeixelCoixdela loteria,el personatgeBasílicadaEstrela(Lisboa)desconcertant amb qui es troba el protagonistadeRèquiemquanbuscal’ombrasotaelsarbresdeLargodoSantos.El MeninodeSuaAvóm’haviafet oblidaraquest detall imprescindible.Calcomprar l’Esprit sivullquetotsurtibé.Llegeixounarticlesobrel’ànima,vadirelCoixdelaloteria.Durantmoltdetempsningún’havia parlat, però ara sembla quel’ànima torna aestardemoda.Si,téraó:defet,crec quehaestatlamevaànimalaquem’haportatfinsaquí.Aixíqueaixòés el que creu? Efectivament. Li proposo un canvi,doncs.Un canvi?Si,jo lideixo l’Esprit i el senyoremdeixa A Bola.Però el senyor noestavainteressat enl’ànima?Hiestava,peròaram’interessenméselsgolsdelBenfica.TemarevistaEsprit?Tenho,massão velhas.De qualquer maneira. O senhor não é português,poisnão?,empreguntalasenyoradelapetitallibreria.Quemmedera!Maso senhor falamuito bem!Não,não...Obrigado,masnãoéverdade.Sim!Nuncavi um espanhol a falar portuguêscomo o falaosenhor!Se calhar éporqueo meupai eragalego eeusoumeiogalegoemeiocatalão.Maso senhor éespanhol,nãoé?Ding‐ding‐ding.Miau, miau, miaaaaauuuu...Elgattramviairearribaràabansquejo.Rèquiem és una novel∙la que ha creat dependènciaamoltagent.Emconsta,iaixòemtranquil∙litza.Laprimeravegadaquelavaigllegiremvaproduir aquesta coneguda sensació que la llegiriamésd’uncop.Peròunacosaemsemblavasegura,elcapítolquemés m’haviaimpressionat eraaquellenquè el protagonista visita la casa del far,unacasaon,anysenrere,ell s’haviaposat encontacte ambels fantasmes i onhavien tingut lloc elfetsquehaviendeterminatlasevavida,unsfetsqueesdevenenundelseixosprincipalsdeldesenvolupament narratiudelanovel∙la.Crecquetotselsquevamparticiparenaquellaoperaciódramatúrgica,alsinicisdelaproducció,estàvem segursquesi hihaviaalguncapítoldel qual no podíem prescindir, aquest era elcapítoldel far.Tabucchi,queen aquell momentencaranoens coneixia personalment,ens va ferarribarunacòpiad’unaadaptacióitaliana.Lavamexaminardetingudamentirecordoque,totiquenoensvadesagradargens,ens vasemblarqueelsitalianss’havien equivocat terriblement ensuprimirelcapítoldelfar.Vamresoldrelanostraversióprioritzantelcapítoldel farivamcomençar aassajar.Desprésd’unmesde provessemblavaquetot començavaarespirar.Però cada cop queassajàvem l’escena delfar,cadaundenosaltres,perseparat,teníemlasensacióque hi havia algunacosa que no acabavade167

el-procc3a9s-5-publicacioweb
S'Esclop - Biblioteca Digital de les Illes Balears
Montaje libro poesia - Fundación Juan March
proyección y contraproyecto en la poesía española contemporánea
Joan brossa, la poesia més enllà del paper - Albert Lladó
Fes teu aquest desig i endinsa't al cor de les paraules - Tinet
S'Esclop - Biblioteca Digital de les Illes Balears
Poemas completos Vol. 3 - Publicar libros - Publicatuslibros.com
Nota de premsa i avanç de programació - CoNCA Consell Nacional ...
perfil de joan salvat-papasseit (1894-1924) - Isidor Cònsul
de salvador espriu a joves poetes - Reial Acadèmia de Bones Lletres
Antologia de poesia catalana - Escola xarXa de Berga - Inici
S'Escbp - Biblioteca Digital de les Illes Balears
4. El optimismo vital de la lírica de
LA «ODISEA» COMO POESIA - InterClassica
LA POESIA TRES VECES REBELDE DE ZHARA EL HASNAUI - RUA
Maragall traduït - Biblioteca de Catalunya
el saber callar a tiempo enernestocardenalyenla poesia campesina ...