Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐tremiraval’agenda,ladrón,ladrón,porqu<strong>el</strong>adronesloshaydemuchasclases,claro.Tudirás,vaigdirjo.Vamarcar<strong>el</strong> número iesposar alt<strong>el</strong>èfon.¿Pedro?,sonoAntonioTabucchi,dovesei adesso?Ah,bene,bene.IosonoaLisbonaconilnostroamico PepTosar.Quindi,sepossiamovedere lospettacolo saremolietidivenireaMurcia.Vabene?LaZéi joensmiràvem i, encongint les espatlles,ens conteníem.Maggio,Pedro,maggio.Arivederci,caro.Ciao,ciao.Antoniovapenjar<strong>el</strong>t<strong>el</strong>èfonivadir,bien,todoarreglado.Havia arribat l’hora de marxar.Antonio vainsistir d’acompanyar‐me un tros. Caminàvem persobre la vorera, crec que vam tornar a parlar d’Elmestre i Margarita i de Txèckhov, mentre travessàvem<strong>el</strong> Jardim do PríncipeReal. Poc després,quan jaenfilàvemlaRuadedomPerdroV,justquanpassàvemperdavantd’AntigaCasaFaz Frio,onhavíemdinat,Tabucchiemvaagafard<strong>el</strong>braç.Anard<strong>el</strong>braçamb<strong>el</strong>smeusamicsésungestamb<strong>el</strong>qualesticd<strong>el</strong>totfamiliaritzatperò,enaqu<strong>el</strong>lmoment,sensequeho pogués evitar,uncalfred em va recórrerl’espinada.Permostrarnaturalitat,recordoquèvaigpreguntar‐li per les adaptacions cinematogràfiquesques’havien fetd’algunesd<strong>el</strong>essevesnov<strong>el</strong>∙les.Vadirqu<strong>el</strong>aque mésli haviaagradat era lad’Elfil d<strong>el</strong>’horitzó.Ambaixòjahavíemarribatalaterrassad’ABrasileira, <strong>el</strong> final d<strong>el</strong> passeig.I recordo com si fosaraque,enaqu<strong>el</strong>lprecísmomentemvapreguntarsiconeixia João Cesar Monteiro. Li vaig dir que main’haviasentitaparlar.Fueunbuenpoetayunbuendirector de cine.Unpersonajeque creo que puedeinteresarte.De com m’ha arribat a molt més queinteressar Joâo Cesar Monteiro ja en parlaré en <strong>el</strong>seumoment.CaroPeppe,civediamoaMúrciaconilladro.Bé, ha arribat l’hora. M’aixeco d<strong>el</strong> banc d<strong>el</strong>corredor central d<strong>el</strong> cementiri i camino lentament<strong>el</strong>sescassoscent metresqueem separend<strong>el</strong> Jazigodosescritores.No pucdeixar derecordar en aquestmoment <strong>el</strong>simpecables funerarisque van oficiarladeposició de les cendres d’Antonio Tabucchi enaquest lloc precís. Uns personatges que <strong>el</strong>l haviadescrit amb unagràcia infinitaal seu conteÚltimainvitació.Unafurgonetade colorantracita,amb<strong>el</strong>svidresfumatsarribadavantd<strong>el</strong>Jazigodosescritores.Dedins<strong>el</strong>vehicleensurten dos homesi unadona,tots tres d’uns trenta‐cinc anys,vestits amb pantalonsicamisaajustats,tambédecolorantracita,<strong>el</strong>egants.Ellsvan impecablement afaitats i pentinats,<strong>el</strong>laporta<strong>el</strong>scab<strong>el</strong>lsrecollitsenunacuaité<strong>el</strong>spitsnotablement prominents.Ellsvanarticularunamenadepeanyai<strong>el</strong>la,ambgestd<strong>el</strong>icat,vaagafarl’urnaquecontenialescendresd’und<strong>el</strong>smillorsescriptorseuropeus de les últimes dècades i la va posarsobre lapeanya.Vaig pensar queTabucchi hauriac<strong>el</strong>ebratqu<strong>el</strong>apersonaqu<strong>el</strong>’havia<strong>def</strong>erarribaralasevasepulturafosunadonaambunbalcó.Ara jasom al lloc que buscava.AntonioTabucchi,Vecchiano, 24/09/1943‐Lisboa, 25/03/2012.Poso l’Esprit i <strong>el</strong> xampany als peus d<strong>el</strong> jazzigo onreposen les sevescendres,em trec les ulleres,emrasco <strong>el</strong> clat<strong>el</strong>l, em poso les mans dins les butxaques,agafoaireidic:Antonio,estoyaquí,hevenidoavisitarte.Jaforad<strong>el</strong>cementiri,agafodenou<strong>el</strong>28queemportaràfinsalLargodeSãoVicente,adaltdetotde l’Alfama,on viula nostraamigaClaudia,quehatingutl’amabilitat d’hostejar‐nosunavegadamés,ala meva dona ia mi.Mentre sec al tramviano pucdeixar de sentir l’absència.Tot em fa pensar ambl’Antonio,A Baixa,<strong>el</strong> Miradouro deSanta Luzia,<strong>el</strong>recorregut d<strong>el</strong>28quevàremgravaríntegrament,lameva dona i jo,per a l’escena de Nocturn, un diad’estiu,alessetd<strong>el</strong>matí,ambl´únicacompanyiad<strong>el</strong>conductor;tot.Desobtepensoque,apesarqueEv<strong>el</strong>ynésunnom,alavegada,d’homeidedona,jojustenconectres: l’escriptor anglès Ev<strong>el</strong>yn Vaugh, a tua amicaEv<strong>el</strong>ynmi portadibuonenotizie,il’Ev<strong>el</strong>yn,lamevadona,aquivaigconèixerarafacincanys,iquequanm’obre laportade la casa d<strong>el</strong>a Claudia, on acabod’arribar, em pregunta, ja tens alguna idea per al’article?Potser tot això també es tracti d’una tabucchiada.172
Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐173