el-proces-publicar-def-web2

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐del’ànima se’m torna/unsentit perpensar”(p.401,V); “Cels,cims,us demano no poder/ difondreen lamevaànimaaquestsecret/queusfaexistiriamisentir‐vos!”(p.114,I);“Enlescosesqueenlamevacambracontemplo/ i m’horroritzen... M’estremeixo, comsento/ darrerameu el misteri!Ja nogoso/girar‐me iveure‐hi...”(p.113,I);“Sem’apareguél’Universíntim/del misteriós advers... I vaig veure,/ l’altre costat deles coses, no pas de les coses/aparents noméssinól’altre/del mésenllà–diví idel divíen Déu...Tenialaforma, sensible als meus ulls/ de l’esperit d’un immenscel estrellat./Però jo amb una nítida visió dedins/veia queerainfinit,comsiveiés/en cos i forma[...]Isotaelmeuesguardespaordit/vaigveureelnostresistemadel’univers/mésaprop...Laideaabstractainua,/la vidaextrema i últimadetotsnosaltres”(p.191,II).Atravésdel paisatgedelanatura,ambl’ànimaabsortaenl’objectesobreelqualfixalamirada,enun estat contemplatiuenquèsubjectei objecteesfonenenunaunitat,Faustassisteixalarevelaciódel misteri del’universi dedéu en lesseves criatures,tal com pot apreciar‐se en diversos passatgesdescriptius del paisatge: “Un arbre és Déu del tot./Totésel mateixmode/deserDéudiferent...”(p.231,III).Lesestrofesdedicadesalvent,elmar,elsrius,elcel,lesestrelles,elsarbres,elsturons,lallumdelatarda i del capvespre,etc.,imposen una pausa,unapaivagament i sojorn de l’agoniaque,al llarg delscinc actes,turmental’ànimadamnadadelprotagonista,obstinatpelneguit de “saber lacausa exactadetot”(p.277,III):“Ijoemprecipitoal’abisme,iromanc/en mi... I mai no davallo...I acluco elsulls/ isomnio–i emdespertoiveiglaNatura.../aixítornoamiialavida...”(p.199,II).L’espurneigdelllamp quetravessael pensamentdel Faust de Pessoa i la seva percepció visionària,a través de les facultats interiors d’unal’ànimaque,desobte,sentelmisteriformarpartdesi, s’aparten de la recercacientíficai l’especulaciófilosòficaiteològicaqued’altresFaustssíque exercitarenenla recercadela veritat suprema:“no pasvulgarment, amb la distància del filòsof creient en[...]/Peròlavaigpensarsentint‐la”(p.395,V).Peròlacontemplaciód’“allòquedevagueiestrany,/travessantcomuncalfred/delpensament,integra/enllumparcial [...] la negralucidesa del misteri suprem” (p.165,II),“d’allòquenoténom”,d’“allòqueuncopvisti sentit/[...] comsienun moment tot/fos llum,fostenebraenunamenade/mudança,totiqueimmediata,/estranyaaltemps”(p.303,IV)transfigural’esperitil∙luminant‐lo per, tot seguit, esvair‐se del pensamenten una ombra,perquèni la memòria,ni elllenguatge humans poden ni retenir, ni expressaraquellarevelació,ideixenl’ànimaexhaustai atordida.Faustéscondemnatenvidaalcàstigdesentirlasupremaintuïcióenuna“llumdedinsendinselmeuésser...” i a “tornar sempre a no saber quèhe vist”;aquest és el seu infern: “I en aquella tenebra pudent,enaquellinfern/queenmitéllocenl’ànima,elpensament/ielsentiment,horrorosament/conscientsi aguts,vacil∙len,/ s’enfonsen,desvarien,criden,sagnen,/però sempre clars, sempre conscients/ [...] isempreaixí,senseparar,arrossego,enagoniainconcebuda/lavidatorturada,”(p.167,II).Davant lacondiciód’ésserescinditenquèhaestat transfigurat,delaconcepció desi mateixcom“Déu inconscienciant‐se per ser humà” (p.391, V),Faustrenegadellampec guspirejant derevelacionsquesondrollatotelseuésser:“Quem’obrinelsomni/o la follia la tenebrosa porta,/que la tenebra no éstannegracomaquestallum.” (p.91,I)i busca,enl’oblitdelabegudaid’unfiltre,elsbàlsamsambquèliquar “l’enigma de l’Univers quetinc a la sang” (p.105,I);iofegar laconsciènciadeDéuidelsmisterisde l’Univers: “Parlant de Déu,/ quan el sento quem’amargalagola,/faigaixò.(beu)Prencunglop,icapdins.”(p.355,IV). En la consciència del Faust portuguès queengendràPessoaeslliurauncombat sensetrevaeneldecurs delqual laveu quedeclarahaversentitlasupremaintuïció de laVeritat s’enfronta aaquellaaltraveudesimateixperalaquall’únicacertesaéslainefabilitatdelsmisterisil’existènciad’unapluralitatd’Universos amb els seus respectius déus,creençaque, enun dels passatgesdelasevanovel∙laL’horadelDiable,Pessoaatribueixalainiciacióde tot poeta en l’esperit diabòlic, tot concordant,doncs,ambaquellacelebèrrimadefinicióambquèelMefistòfeles de Goethe es presenta: “Jo só aquellEsperit/ quesemprenega” (p. 49, I); així,l’host deFúriesqueescometenelPrometeualliberatdePercyShelley ambla terribleamenaça “Dolor éselnostreelement [...]Serem ideesterribles en latevament,/undesigespantóspelteucor”(p.59,I)esdevenen,enel Faust dePessoa,lapròpiaconsciènciade si mateixnegant el saber supratrascendent que, enestat ultradespert, creu haver adquirit; de formaque si una de les veus del Faust pessoà s’iguala aDéuidiuhaveradquiritelconeixementabsolutdelssecretsdelmón,l’Univers i Déu;l’altraveu negalaunicitat d’aquest univers i de Déu, tot introduintcreences ocultistesd’acordamb lesquals mésenllàd’aquest univers i del seu creador existeixen “un175