t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

Capítol VII
Els motius pels quals ens van detenir
eren clars: a mi, per revolucionari,
i a la resta, com a forma
de fer xantatge per desconvocar
la vaga. I així intentaven negociar
amb els taxistes que estaven
fora. Els hi asseguraven que si la
vaga quedava desconvocada,
ens deixarien en llibertat. Fan sortir
a les prostitutes del nostre calabós
i ens porten a una altra cel·la
molt gran. Ens demanen que
ens despullem i ens fan anar cap
a les dutxes.
112
Els que estaven al carrer demanaven
que ens alliberessin. Em
van deixar fer una trucada, a mi i
a tots els qui allí estàvem. Vaig
trucar a l’STAC: ‘Companys, que
em tenen aquí tancat’. Es va convocar
una marxa sobre Madrid.
Els policies em van interrogar i em
van preguntar què feia jo sent de
Barcelona a Madrid. Em van acusar
de ser un agitador polític. Jo
insistia en què jo no era cap agitador,
sinó un taxista de l’STAC.
Ens van tenir detinguts al llarg de
48 hores. Només ens van donar
codony per menjar”.
Tot i que el gruix de la vaga es
trobava a Madrid, la resta de ciutats
també secundaven l’acció. A
Barcelona, per exemple, dia rere
dia se celebraven assemblees al
Palau d’Esports del carrer Lleida.
El secretari general de l’STAC
mantenia un contacte diari amb
Miguel Tomás per explicar-li quina
era la situació que es vivia a
la ciutat.