t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

1. Les primeres dècades
L’inici del segle XX va suposar un
bon punt de partida pel taxi de
Barcelona. L’any 1915 hi havia un
total de deu empreses diferents
en el sector. Els models més comuns
eren els de les cases estatals
España, Ideals i Elizalde, i de
les franceses, Peugeot i Delahaye.
La seva expansió es pot datar i
xifrar ja que l’any 1920 es matriculaven
233 automòbils a la ciutat
comtal que es destinarien al
servei del taxi.
La Primera Guerra Mundial va
devastar el comerç del taxi a les
principals capitals europees. La
major part de professionals del
sector van ser cridats als fronts i
van haver de renunciar a la seva
feina. La producció de vehicles es
va aturar. El problema va continuar
més enllà de la Primera
Guerra Mundial, no hi havia diners
per adquirir els nous models
que apareixien al mercat. La crisi
impedia l’adquisició dels vehicles
i, com a conseqüència, l’exercici
de la professió.
Els efectes de la Primera Guerra
Mundial també es van deixar sentir
a Barcelona, tot provocant una
escassetat dels carburants. Per
combatre aquest i altres problemes,
el sector va decidir professionalitzar-se
i va constituir la
Federación de arrendadores de
automóviles. Aquest col·lectiu fixa-
Introducció
ria les bases per a l’agremiació i
les condicions d’organització dels
taxistes autònoms. El servei que
s’oferia a la dècada dels 20 era
de luxe, només a l’abast de les
classes més altes de la ciutat, per
això el treball que hi havia no era
excessiu.
El número de socis de la
Federación de arrendadores de
automóviles va créixer de forma
15