t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero
t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero
t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Capítol II<br />
traperlo. Per això, moltes persones<br />
llençaven per la finestra els<br />
sacs amb allò que havien comprat<br />
abans d’arribar a l’estació,<br />
per por que al baixar algun inspector<br />
els hi obrís la maleta.<br />
Hi havia <strong>taxi</strong>stes que participaven<br />
d’aquest estraperlo. Anaven a les<br />
estacions de tren i recollien a les<br />
persones que anaven carregades<br />
amb els sacs. Estaven col·laborant<br />
amb una persona que duia a terme<br />
una activitat il·legal, és a dir,<br />
esdevenien còmplices. Els <strong>taxi</strong>stes<br />
feien pagar el seu silenci: si el recorregut<br />
marcava 10 pessetes, els<br />
hi cobraven 40. D’aquesta manera,<br />
també obtenien un benefici<br />
del comerç il·legal de productes.<br />
Ambdós estaven actuant fora de<br />
la llei. L’estraperlo, però, no era<br />
una pràctica generalitzada en el<br />
sector del <strong>taxi</strong>.<br />
A part dels clients estraperlistes,<br />
pujaven al <strong>taxi</strong> altres ciutadans. Els<br />
professionals de l’època recorden<br />
també els casos més vexatoris.<br />
32<br />
“A vegades, en pujar un individu,<br />
tota la salutació que podíem rebre<br />
era un Tira p’alante carregat<br />
d’odi. Al girar-nos per comprovar<br />
amb quina classe de personatge<br />
o possible atracador recent sortit<br />
d’algun banc amb el botí encara<br />
a les mans ens les havíem de veure,<br />
ja teníem l’energumen incorporat<br />
des del fons del seient cap<br />
endavant, refregant-nos pels ulls<br />
una placa d’un Cos d’Ordre Públic,<br />
mentre repetia: Tira p’alante,<br />
te he dicho. Amb la ràbia de la impotència<br />
continguda, intentàvem<br />
aclarir quina era la ruta que volia<br />
seguir, però tota la resposta que<br />
aconseguíem era: Tira p’alante. I<br />
doncs clar, a tirar p’alante. Tremolàvem<br />
quan arribàvem a una cantonada,<br />
esperant que en el darrer<br />
segon ens digués en el to ha-