t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

Capítol I
16
notable ja que es va reconèixer
que l’associació era l’única manera
de fer front a les companyies
privades. A partir d’aquell
moment, tots els integrants de la
federació eren reconeguts fàcilment
perquè portaven un taxímetre
al vehicle i una franja groga
per fer-los més visibles.
L’Exposició Internacional de l’any
1929 va suposar un auge pel sector:
gairebé 4.000 taxis circulaven
pels carrers de Barcelona. Va
ser llavors quan es van multiplicar
el nombre de companyies privades.
La vida d’aquestes, però,
no va ser gaire llarga: la principal
companyia de Barcelona, la
David, va engegar una sèrie d’estratègies
per oferir els millors
preus i el millor servei. La resta
de companyies no van poder
competir-hi. Per selecció natural,
el nombre de taxis a la ciutat es
va anar reduint.
La Societat Anònima David va
marcar un abans i un després en
la història del taxi barceloní. Els
seus automòbils es fabricaven en
un taller del carrer Borrell i es feien
pel mètode artesanal. Eren
cotxes petits de tan sols dues places
i transmissió per corretja.
L’any 1924 va adoptar pels seus
serveis el Citroën francès tipus
B.12. Poc a poc aniria incorporant
nous models que serien de
gran interès pels conductors.
Entre els diversos accionistes de
la Societat Anònima David hi figuren
membres de la burgesia catalana
com els Batlló, Miquel Mateu,
Josep Rocamora i els Bertran
i Serra.
En l’època de major esplendor la
companyia va arribar a tenir més
de 400 cotxes.
Tot aquell que volia entrar-hi a treballar,
ho feia a través de certes
influències o contactes. Va ser la
David qui va començar a implantar
l’uniforme com a element de
treball.