t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

Capítol VII
compartíem moltes d’altres. Sempre li insistia que
lluités pels seus interessos contra el govern, només
així ens tindrien de cara. Si trepitjaven els
assalariats, ens tindrien amb una espasa
puntxant-los.
Va ser una època d’efervescència.
Des de l’any 70 fins al 81 és quan més s’ha fet en
el sector. S’ha de trencar amb el mite que el taxi és
un sector conservador. Sí que hi ha una part que
ho és però també una altra que va lluitar per la
reforma. Les primeres llicències de taxi es concedien
a empresaris que ja tenien llicències, també a
falangistes, gent del moviment i excombatents. Això
genera que hi hagi molts adeptes al règim treballant
al sector.
Així, hi ha dos extrems.
Sí, els de molt de dretes. I els de molt d’esquerres,
com Francisco Rebato o Paco Moreno, gent honesta
i de grans conviccions. Els taxistes teníem un
paper important durant la dictadura. La nostra feina
es desenvolupa al carrer i això ens permetia
agafar les matrícules dels vehicles de la brigada
político-social. El llistat es passava a les universitats,
a les fàbriques i a tota aquella gent que treballava
des de la clandestinitat.
132
Ningú sospitava de vosaltres?
Ningú podia demostrar res. També transportàvem
els pamflets. Corríem un risc menor; sempre podíem
dir que no sabíem qui ens havia fet l’encàrrec ni
què portàvem a les capses. Hi ha hagut centenars
de persones sense nom que han jugat un paper
cabdal. És el cas de Constantino Cuevas, Carlos
Zarapiellas, Fermín Macarro i altres persones molt
lluitadores. Des del sector del taxi vam exportar gent
a d’altres sectors del transports.
Per què?
Per imprimir-hi força. Alguns dels nostres van ser
líders de les plataformes unitàries de l’Empresa Municipal
de Transports (EMT), que mesos més tard de
la nostra primera vaga, també en van convocar una.
Amb qui més ha comptat el sector del taxi?
Amb molts capellans obrers que es negaven a
guanyar un sou d’aquell estat dictatorial i optaven
per treballar el taxi. El més conegut és Felipe
Domingo Casas; de fet va ser ell qui em va
introduir en el moviment clandestí. Però també hi
ha d’altres persones com Juan Porcid, Mariano
Gamo, Enrique de Castro i Jiménez de Parga, el
capellà de Vallecas.