t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

va ser aprovat l’any 1965. El document
contenia un capítol dedicat
íntegrament a les llicències,
en el qual s’especificava que
l’Ajuntament tenia totes les competències
i atribucions per concedir
i traspassar les llicències.
En aquella època, la premsa va
començar a treure a la llum una
problemàtica dintre del sector:
la insuficiència de taxis venia determinada
pel fet que s’adquirien
moltes llicències que no eren
explotades directament pel titular.
Moltes s’arrenden, un pràctica
que llavors era il·legal. Els
problemes de circulació a la ciutat
i el descontrol en el torn de
serveis són només altres qüestions
que descriuen la situació
d’aquells anys. L’expansionisme
que havia experimentat la Cooperativa
es desaccelera. A més,
és d’ençà de finals de la dècada
dels 60 que es comença a
estructurar un moviment d’oposició
a la Cooperativa. Quan el
president de la Mutua Nacional
del Taxi, J. Calderón, va ser des-
bancat pel propi Tormo, va decidir
crear una nova mútua, sota
el nom de Mutua Nacional de
Previsión (MUNAPRE), integrada
per taxistes contraris a la política
de Tormo. Ben aviat, la
MUNAPRE englobaria altres col·lectius
de taxistes. La MUNAPRE
es dissoldria. A partir d’aquest
moment es crearien i es dissoldrien
mútues atenent més a raons
polítiques que a altre tipus
de pugnes. Primer va ser la
Mutua Barcelonesa del Taxi, amb
Introducció
homes com Marcelino
Barriendos i Dionisio Gracia. A
principis del 1973, neix la Cooperativa
Barcelonesa del Taxi.
Aquesta cooperativa i la mútua
compartien local i la rivalitat entre
els membres era una constant.
Es va decidir fer un canvi
d’espai físic. Es crea llavors una
nova cooperativa, la Unión de
Industriales Taxistes. La CIT, però,
es mantenia com a opció majoritària
entre els professionals de
la ciutat.
41