t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

Capítol II
40
ta manera es podia mantenir el
taxi com un servei competitiu en
l’àmbit.
La Cooperativa de la Industria del
Taxi també va experimentar canvis.
Esteve Giró va entrar com a
president de l’organització i va
decidir ampliar les perspectives.
Entre d’altres, va decidir millorar
els tallers, preparar un servei
d’atenció telefònica i organitzar
una petició d’increment de
tarifes a l’Ajuntament. Una altra
de les previsions era transformar
la cooperativa en una
entitat econòmica i financera.
Això va suposar que s’exigia
una major puntualitat en el pagament
de les quotes als associats.
Era un salt qualitatiu perquè
aquests diners van servir
perquè la cooperativa ampliés el
ventall i la qualitat dels serveis.
Aquesta empenta quedaria ràpidament
aturada: el Sindicato
Vertical va constituir el Subgrupo
sindical de Auto-taxis, que passaria
a presidir la cooperativa. Els
interessos del sindicat i de la cooperativa
quedarien, a partir
d’aquell moment, totalment lligats.
L’any 1961 la CIT es va traslladar
al carrer Berlín. Allà es trobarien
també el Subgrupo sindical
de Auto-taxi, el Gremio, la
Mútua i les asseguradores La Intercontinental.
El director de totes
les entitats era José María
Tormo. La seva candidatura va
aconseguir la majoria de vots en
les eleccions de gener del 1962.
D’aquesta manera es confirmava
el domini absolut de Tormo
Magrans. Una de les iniciatives
plantejades per Esteve Giró, la
del servei telefònic, va fer-se realitat
l’any 1962, quan s’instal·laven
38 postes telefònics per la
ciutat.
8. Un primer reglament
El Reglamento de los Servicios de
Transporte en Auto-taxi y demás
vehículos de alquiler de Barcelona