t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

ma, fins i tot es podria dir que se
sentien bé amb ella. Per contra,
els joves mostraven aversió i argüien
que la gorra disminuïa els
seus reflexes al volant. Els guàrdies
urbans eren els encarregats
de fer complir la norma. Els taxistes
que no la duien posada estaven
obligats a pagar un multa
de 25 pessetes, una quantitat
que equivalia a tres carreres. El
col·lectiu havia enginyat les maneres
més divertides de no dur
gorra i passar desapercebut.
Així, per exemple, hi havia molts
conductors que es col·locaven un
coixí al seient perquè el cap quedés
camuflat pel marc de la porta
i fos més difícil descobrir si el
taxista duia la gorra o no. Altres,
havien utilitzat imperdibles per
subjectar la gorra al sostre del
cotxe; si veien un guàrdia proper,
estiraven el coll i encaixaven
el cap dins la gorra.
Les ordenances municipals de
l’any 1957 codificaven així el reglament
sobre l’uniforme:
Art. 657 I. El uniforme reglamentario
de los conductores de auto-taxis
consistirá en gorra de plato y chaqueta
de conformidad con el modelo oficial
y distintivos que señale el Ayuntamiento.
Es obligatorio el uso del uniforme
durante el servicio.
2. En la gorra y sobre el lado izquierdo
del pecho, ostentarán sendas placas
con el número de su carnet munici-
Introducció
pal. Las características de estas placas
serán fijadas por la Tenencia de
Alcaldía delegada de Servicios
municipales.
Art. 658 I. El aseo y el buen aspecto
del conductor debe ser motivo de orgullo
profesional, y a dicho fin se
presentará siempre bien afeitado y
con indumentaria limpia y en buen
uso.
37