t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

coronel Linares, cap de Trànsit de
Barcelona, explicava que “la
medida se aplica indiscriminadamente
a todas aquellas
personas que han resultado
implicadas en accidentes de tráfico
y a todas aquellas de las cuales
existen fundadas sospechas de que
han perdido sus condiciones
técnicas, físicas o psíquicas para
conducir. Referente al Gremio de
Taxistas, al que he mirado y miro
con la mayor simpatía reconocedor
de su sufrida y abnegada labor en
el cometido social que desarrollan
debo precisar que desde el 19 de
enero de 1974 hasta el 14 de julio
del año actual han sido intervenidos
19 permisos, es decir, uno por
mes”.
La carta de Linares, però, no va
arribar a ser llegida a l’assemblea,
una assemblea en què es van tractar
temes molt diversos i en què
el president de la Cooperativa de
la Industria del Taxi i de l’Agrupació
Sindical Provincial Autònoma
d’Auto-Taxi va assegurar que
Introducció
Com va ser la lluita sindical des de la clandestinitat?
Complicada. Recordo capítols que es repetien una i altra vegada.
Algun de nosaltres va haver de dormir alguna nit a la comissaria.
Era tan senzill com que quatre o cinc companys anéssim caminant
per Via Laietana –tot just després d’una reunió en la clandestinitat–,
que ens agafessin i cap a dintre, per haver fet escàndol al
carrer.
Així, qualsevol invenció passava a ser una veritat vàlida per
engarjolar-los.
Corria l’any 73, un dia que baixava per Via Laietana amb un company
que es deia Juan. Veníem de plaça de Sant Jaume, de parlar
amb l’alcalde, Enric Masó. Llavors, una parella de policies ens va
conduir a punta de pistola a una porteria i li van preguntar a
Juan: “¿Usted de dónde es? –Yo soy de Granada. –En Granada
hay muchos hijos de puta. –Mire usted, en Granada como en todos
los sitios”. La tensió creixia per moments. Vaig treure el carnet de
taxista i li va explicar als policies que tot just veníem de parlar amb
l’alcalde per un problema de llicències. El policia va canviar el talant:
“Ah, ¿ustedes son taxistas? Pues por ahí se van a escapar...”
I ens van deixar marxar.
Els temps han canviat.
Sí, cap a millor. Però la lluita i les reivindicacions en el món del taxi
sempre hi estaran presents.
71