t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

Annexes
Molt diferent?
En aquest país no s’ha fet gairebé res en l’àmbit del taxi que no hagi estat per iniciativa de l’STAC. La
gran dificultat que hem hagut d’afrontar és que som un sindicat d’esquerres en un sector de dretes.
L’autònom és una persona de perfil conservador. El major balast que hem hagut d’arrossegar ha
estat que fóssim comunistes.
Ha estat una etiqueta que ha servit per recriminar?
En gran mesura. És cert que l’STAC té la seva arrel en el PSUC. És cert que la gran majoria érem
comunistes. Però també és cert que no érem un sindicat tancat, mai ha estat la nostra voluntat.
Sempre hem volgut aplegar el major nombre de professionals, sense mirar el color polític. A nosaltres
se’ns ha recriminat el fet de ser comunistes i això ha estat un obstacle per a la nostra expansió.
Encara se segueix fent aquesta caracterització de l’STAC?
No tant, però roman en l’imaginari dels taxistes. Vam néixer en el marc d’una sèrie d’organitzacions
fascistoides. Érem revolucionaris i estàvem disposats a trencar amb tot. Poc a poc ens vam anar
convertint en la primera organització del taxi a Catalunya i ara encara ho som.
Tot i les etiquetes i les crítiques, el sector us respecta.
Fonamentalment per la honestedat. Mai ens hem embutxacat cap pesseta. Tots els diners han estat
sempre per a l’afiliat. Això dóna una credibilitat. A la vegada això ens honra, perquè vol dir que
alguna cosa hem fet bé.
156