t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

Capítol VII
114
A Madrid continuava l’agitació.
“El president de la CTE, Luis
Fernández Santos, demana l’alliberament
dels tretze detinguts que
ens trobàvem a Madrid. Com a
contrapartida, es va acordar
desconvocar la vaga. Ens alliberen
i anem directes al Palacio de
Cristal a la Casa de Campo de
Madrid. Hi havia un total de 7.000
taxistes reunits. Recordo que tothom
estava aplaudint. Era un
moment de gran emoció general,
just acabàvem de sortir del calabós.
Vaig aixecar el puny, fent el
gest comunista. Els congregats
van continuar aplaudint. Em va tocar
pujar a parlar. En comptes de
desconvocar la vaga, vaig animar
a tots els professionals reunits allà
que continuessin l’acció i que féssim
sentir la nostra veu arreu”.
Efectius de la Guàrdia Civil es van
situar a les sortides de les grans
ciutats per evitar que els taxistes
sortissin en direcció a Madrid o a
d’altres gran capitals de provín-
cia. Obligaven els vehicles a tornar
enrere. Van bloquejar les carreteres.
Uns van haver de desplaçar-se
en cotxes particulars i altres
van optar per fer-ho en tren”.
La junta de la CTE va celebrar un
ple per planificar com sortir
d’aquella situació. Molts creien
que ens trobàvem en un carreró
sense sortida. Hi havia diverses
províncies que s’havien començat
a despenjar de la vaga perquè
creien que ja no tenia un objectiu
clar i que les pèrdues econòmiques
superaven els beneficis que
es poguessin aconseguir amb
aquella acció sindical.
“Jo li insistia a Fernández Santos
que havíem de desconvocar si
volíem tenir una sortida digna. No
podia ser que una vaga estigués
en actiu i que alhora els taxistes
estiguessin treballant al carrer.
Allò era un contrasentit. Finalment,
el president de la CTE va
estar d’acord. Vam fer una reunió
de l’executiva que va ser televisada
en què anunciàvem que a