t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

Capítol VIII
ció del sindicat. Barcelona no vivia
cap mena de moviment, però
se sabia que a València, Milans
de Bosch havia tret els tancs al
carrer i que encara no s’havia superat
el risc. Miguel Tomás va trucar
a casa seva. Li havien aconsellat
que no passés pel seu domicili
perquè podia estar controlat
i això va ser el que va explicarli
a la família. Tomás va trucar a
un company militant d’ERC a la
comarca de Vic, Jaume Amat, que
per les seves vivències durant la
Guerra Civil i per la lluita en la
clandestinitat coneixia els camins
per passar a França. Tomás volia
assegurar-se que li podia garantir
la seva fugida. Així, Miguel
Tomás i altres tres companys de
l’STAC militants del PSUC, Antonio
Gámez, Carlos Ruiz i Rafael
Carmona, van anar a una casa
que la mare de Tomás tenia a la
localitat de Cardedeu, a Faldas
del Montseny. Van passar per la
casa d’Antonio Gámez, a Santa
140
Coloma, on tenia les obres complertes
de Lenin i les van recollir.
Volien eliminar qualsevol mena de
prova incriminatòria. La coordinació
amb els companys de Vic estava
ja tancada perquè en cas
que es consolidés el Cop d’Estat,
Tomás pogués arribar a Vic i
d’allà pogués passar a França.
Ja en aquell moment, Miguel
Tomás sabia que estava a la llista
negra.
A Faldas del Montseny van estar
asseguts davant del televisor per
conèixer minut a minut les darreres
informacions que poguessin
arribar.
A la una de la matinada el Rei va
emetre un missatge televisat per
oposar-se al cop d’Estat, defensar
la Constitució Espanyola i desautoritzar
a Milans de Bosch. El
cop es dóna per fracassat. Al matí
següent, Miguel Tomás i els seus
companys van tornar a Barcelona.
La major part dels militants del
PSUC havien trencat els seus carnets
per por a què el cop d’Estat
tirés endavant i els seus domicilis
fossin escorcollats. Així, els dies
posteriors al cop d’Estat frustrat,
molts militants passaven pel Comitè
Central del PSUC, al carrer
Ciutat, per demanar un carnet
nou. També va haver qui va decidir
posar-se del costat dels
colpistes aquella mateixa nit. És
el cas del secretari general de
l’STAC a Sabadell que va anar a
la caserna de la Guàrdia Civil de
la localitat amb una pistola i es
va posar a les ordres del cos
policial.
Anys més tard, la revista Interviu
publicaria un reportatge amb la
llista de persones a qui s’hagués
anat a buscar en cas que el Cop
d’Estat s’hagués consolidat. El
nom de Miguel Tomás es trobava
en aquesta llista.