t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

Capítol VII
5. Altres lluites de l’època
La vaga dels hidrocarburs no va
ser l’única reivindicació de l’STAC
i de la CTE durant la dècada dels
80. Es van obrir diversos fronts
amb l’objectiu d’aconseguir el
màxim de millores pel professional
del taxi.
En aquella època, fora de Barcelona
el taxi estava organitzat
per parades. Els vehicles només
116
podien aturar-se a la parada que
tenien assignada i això repercutia
en els seus guanys ja que la
ubicació de la parada es traduïa
en tenir major o menor nombre
de trajectes. L’STAC perseguia la
socialització del taxi; es volien trencar
estructures i acabar amb totes
aquelles situacions de privilegi
que hi pogués haver al sector.
Miguel Tomás explica que tots
aquells taxistes que es trobaven
a les parades amb una mala si-
tuació estaven al costat de la lluita
de l’STAC, mentre que els que
es veien desafavorits per la lluita
que emprenia el sindicat es mostraven
contraris. L’STAC va aconseguir
que s’abolissin totes les situacions
de privilegi. Es va fer una
lluita molt compromesa des de
ciutats com Sabadell, Mataró i
Terrassa.
El sindicat també va impulsar les
companyies de radio taxi.
Barcelona era l’única ciutat de
Catalunya on existia un radio taxi,
creat pel Sindicato vertical. “Aquesta
gent era comissionista i
ubicava els radio taxis allà on creia
que podia obtenir comissions.
També obtenien diners d’acords
que havien pactat amb les empreses
de butà. Així, per cada factura
que es cobrava el Sindicato vertical
obtenia una comissió. Per
aquesta via van aconseguir mil
milions de pessetes anuals. Des
de l’STAC vam denunciar jurídicament
aquestes irregularitats.
Quan el Sindicato vertical va ple-