t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

competición, como se diría en
términos deportivos. J. Bestué”.
S’exigien canvis notables, d’aquí la
tibantor de moltes reunions. “Una
de les imatges que segur tothom
recorda és la del taxista Carlos Ruiz
amb una ampolla a la mà intentant
agredir un altre taxista”, explica
Miguel Tomás. Es tracta d’una
fotografia que plasma el malestar
d’aquelles assemblees. Aquella
s’estava celebrant al Palau d’Esports.
Els membres de la junta de
la Cooperativa havien acudit a la
reunió amb guardaespatlles per
por a què res els hi passés. De fet,
l’oposició havia previst assaltar l’estadi.
Carlos Ruiz, membre de la Coordinadora
de Taxistes Autònoms
del Taxi, duia una ampolla a la mà,
preparat per allò que pogués passar.
La premsa estava allà i les
càmeres van captar aquella instantània,
que l’endemà seria fotografia
de nombrosos diaris.
Podria haver estat una anècdota,
però va acabar als jutjats, així ho
Havia de ser difícil durant la Dictadura.
Introducció
La Falange estava en tota la seva eufòria i als qui no combregàvem
amb les seves idees ens era força complicat viure. Als 70 em
van empresonar, just l’any que em va tocar la llicència de taxi. El
policia que em va fer l’interrogatori em va dir: “Amb la de persones
honrades que hi ha que podrien tenir la llicència, que li hagi
de tocar a un comunista d’aquests...”. Estaven enrabiats perquè
eren molts els policies que volien entrar també en els sorteigs de
llicències.
Un altre policia em va dir: “Com vostè és comunista, el que podríem
fer és partir-nos el taxi”. Vaig ser valent i vaig respondre: “Si
amb una camisa ens hem de vestir tres, jo crec que serà més fàcil
que ens fem tres camises que no que cadascú s’endugui una
màniga”.
Per què el van empresonar?
Estava en la lluita clandestina, repartint propaganda. Feia de bústia,
d’estafeta. Em donaven les cartes de Sevilla. Van agafar un
grup de nou, vuit de Madrid i a mi de Barcelona. Em van començar
a fer preguntes: “Diu vostè que és clarament comunista?”
Vaig contestar-li: “Si ara negués ser-ho, la primera traïció seria
cap a mi. Si ser comunista és un pecat, què li farem, he pecat”. El
policia em va donar un copet a l’espatlla i em va felicitar. Em va
sobtar. “El felicito perquè no és vostè com els seus camarades,
que tots vénen i resulta que cap és comunista”.
85