t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

sector i això ens podia ser molt útil
a l’hora de guanyar les eleccions”.
Els integrants d’aquesta plataforma
unitària havien assistit a algunes
de les reunions convocades
pel PSUC del taxi. Se celebraven
a l’església d’Hostafrancs, en
la clandestinitat. Aquestes trobades
conjuntes havien de servir per
apropar postures.
La candidatura de Cuevas va guanyar
les eleccions del 1977, les primeres
que se celebraven en democràcia,
enfront de la candidatura
que apadrinava Solano. La victòria
es va obtenir per 780 vots, enfront
els 601, de Juan Bernabeu;
els 383, de Rafael Solano, i els 201,
de Mediavilla Navarro.
Els titulars dels diaris van parlar
sobre la victòria titulant la notícia
d’aquesta manera: “Los tupamaros
han ganado las elecciones a la cooperativa”,
“Los tupamaros, al poder”
o “Vencieron los tupamaros”.(*) El
nom dels tupamaros era el nom
amb què es coneixia els taxistes
de l’època pel seu caràcter revolucionari.
Havien organitzat manifestacions,
havien dut cartells reivindicatius
enganxats a l’exterior
dels seus vehicles i així, amb
aquestes accions, s’havien guanyat
la fama de revolucionaris.
La plataforma unitària ja es tro-
Introducció
bava dintre de la Cooperativa,
però els plans no van sortir tal i
com s’esperava. Així ho relata
Miguel Tomás: “L’error va ser nostre,
va fallar la nostra gent.
Ignacio Cuevas es va fer amo i
senyor de la Cooperativa. Potser
hauríem hagut de col·locar algú
del PSUC al capdavant de la plataforma,
però consideràvem que
ell tenia molt més pes i que la
majoria dels nostres estaven preparats
per estar a l’oposició però
no per governar. Ignacio Cuevas
va anar movent fils dintre de la
Cooperativa i va anar captant,
fins i tot, a taxistes que tenien el
nostre pensament. Ens era molt
complicat oposar-nos als seus
(*) El grup revolucionari dels tupamaros o Moviment d’Alliberació Nacional va ser fundat l’any 1963 per resoldre els
problemes econòmics que patia l’Uruguai. La guerra de Corea havia provocat una disminució de la demanda de les
exportacions principals i això va comportar atur i inflació. Aquest grup va utilitzar tàctiques de la lluita armada com els
segrests polítics, la propaganda i la intimidació del cos de policia. No tenia cap vinculació amb els partits polítics que
existien en aquella època. Els seus membres provenien de diverses corrents de pensament, tot i que predominava entre
ells una visió marxista de la realitat històrica. Entre les accions més destacades dels tupamaros destaca el segrest i
ajusticiament l’any 1971 del funcionari estadounidense Dan Mitrione. Aquest havia estat enviat com assessor per instruir
a la policia i als militars en com fer un ús més eficaç i racional de la tortura.
93