t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

Capítol IV
Finalment, el mateix any 1974,
l’administració va creure que era
traumàtic atemptar contra els
drets dels titulars i va optar per
concedir noves llicències.
D’aquesta manera, es va saturar
el mercat.
El problema de la concessió de llicències,
però, no quedaria tancat
encara.
5. L’assemblea sobre la retirada
de carnets
Mig miler de professionals del
transport va assistir el juliol del
1975 a una assemblea a Sindicats,
convocada per l’oposició
democràtica de la Cooperativa
del Taxi, per tractar la intervenció
de carnets de conduir per part de
Trànsit. Aquesta mesura quedava
regulada en l’article 291 del
Codi de la Circulació que deia que
es retiraria el permís sempre que
es pogués demostrar que el titular
no havia respectat les normes
de conducció. En una carta del
70
La resta de l’Estat vivia una situació similar?
El problema de les llicències afectava a totes les comunitats. A
Barcelona vam ser els primers en mobilitzar-nos. La nova normativa
afavoriria tot l’Estat. De totes maneres podem dir que sí, que
vam cometre un error pel sector. Tot aquest problema de les llicències
va desembocar en un augment del nombre de llicències a la
ciutat fins a 11.500. La ciutat en necessitaria només 8.000 i això
provoca un desfasament important.
El problema d’avui en dia s’arrossega des de llavors?
Sí, en part sí. Per això crec que potser no vam saber trobar la millor
solució. L’excés de llicències és herència de llavors.
Solé i Barberà va tenir un gran pes en la seva lluita.
Sí.Solé i Barberà era un home de
grans ideals. L’any 73 el van enganxar
reunit a una església i el van tancar
a la presó. Entre tot el grup de
taxistes vam fer una col·lecta, perquè
demanaven 200.000 pessetes de fiança.
No va voler que la paguéssim,
perquè això hagués estat donar-los
la raó. Solé estava convençut que l’havien empresonat sense motiu.
Amb els diners vam comprar-li un pernil. Es va passar quinze
dies allà.