t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

1. “Ni carne ni pescado”
A la Barcelona de l’any 1972 el
sector del taxi estava dividit en conductors
assalariats, propietaris i
arrendataris de llicències, que llogaven
les llicències als seus titulars
tot pagant una quantitat fixa.
El lloguer estava establert en
aquell moment entre les 5.000 i les
6.000 pessetes al mes. Els arrendataris
pagaven aquesta quantitat
a militars, vídues de militars,
cures i policies, fonamentalment,
que eren titulars de les llicències
però no podien treballar-les. Els
arrendataris passaven a ser autònoms
i corrien amb totes les despeses.
Per altra banda, la concessió
de llicències es feia segons el
reglament de l’any 1964, l’únic reglament
nacional que s’havia fet
durant l’època de la Dictadura.
Les llicències es concedien en tres
blocs:
- per aquells taxistes que no
tenien llicència
- per aquells taxistes que ja tenien
llicència
- i les de lliure disposició, que
l’Ajuntament podia concedir a
qui volgués.
Aquest sistema de concessió no
era gaire aplaudit entre els professionals
del sector.
“El president del Sindicato vertical
va decidir eliminar els arrendataris
de l’apartat de taxistes que
no tenien llicència. Així, només
entraven a sorteig els qui eren
conductors assalariats i els qui
no eren arrendataris. Els arrendataris
van protestar”, explica
Miguel Tomás. Va ser en aquest
moment que el president del
Sindicato vertical i de la Cooperativa
Industrial del Taxi, José María
Tormo Magrans, per justificar la
decisió que havia pres, va pronunciar
la que ha esdevingut famosa
frase en el sector: “Los
arrendatarios no son ni carne ni
pescado”.
Introducció
El grup de llicències de lliure disposició
va ser objecte de múltiples
tractes de favor. “El que es comentava
en l’època era que s’estaven
atorgant llicències a amants
de regidors de l’Ajuntament i
d’altres persones que no tenien
res a veure amb el món del taxi”.
L’arquebisbe Modrego era titular
de 20 llicències. Malgrat que estava
prohibit pel reglament, les
arrendava.
Els arrendataris es van mostrar disconformes
amb la decisió de Tormo
Magrans. Sobretot, perquè trobaven
injust que s’adjudiquessin
llicències a persones alienes a la
professió i que, per contra, ells se
n’haguessin de quedar sense. Arrel
d’aquest problema comença a
crear-se un moviment que acabaria
generant el Sindicat del Treballadors
Autònoms de Catalunya.
2. Malestar en el sector
Eren molts els arrendataris que
havien estat treballant al llarg de
57