t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

Annexes
nom de STAC. Se suprimeix la “t”
que fins ara havia figurat al nom
STATC.
El sector havia fet un esforç important
de renovació de flotes i va
veure que no quedava recompensat
per com s’havia desenvolupat
el gran esdeveniment del Jocs.
L’STAC encapçala un moviment de
totes les organitzacions del taxi
que hi havia en aquell moment i
es convoquen aturades de 6 a 14
hores. La problemàtica central
era aconseguir la reconversió del
taxi: un taxi, un conductor, i la lluita
contra l’intrusisme. Cada quinze
dies se celebrava una aturada
que era secundada pràcticament
per la totalitat dels professionals
de la ciutat. També es van fer una
manifestació que va engegar el
seu recorregut a passeig de Gràcia
i va acabar a la plaça de
l’Ajuntament. Entre 4.000 i 5.000
persones van assistir a les dues
assemblees que van tenir lloc al
Poliesportiu de Sant Adrià.
146
La crisi econòmica força la situació
i es convoquen les segones
eleccions en el taxi de Barcelona.
La data és el 17 de maig de 1994.
L’Associació Catalana del Taxi
(ACT) va ser l’opció més votada,
seguida amb només dinou vots
de diferència per l’STAC.
Tot aquest moviment que es va
generar de protestes i aturades
va provocar que se celebressin
diverses reunions entre les associacions
del taxi i l’administració,
que van concloure amb la redacció
d’un pla de viabilitat, acordat
per l’ACT, l’STAC i el Gremio
Unión de Taxistas (GUT). El pla
recollia tres punts fonamentals
que havien centrat les reivindicacions:
l’amortització de llicències;
la lluita contra l’intrusisme, i un
taxi, un conductor.
Una disposició transitòria va permetre
retirar un total de 426 llicències
l’any 1996. Es van amortitzar
els taxis d’aquells professionals
que es van anar jubilant.
Cada professional, tal i com s’havia
estipulat, rebia, inicialment,
5,5 milions. Ja més endavant es
pagarien fins al 6,5 milions.
D’aquesta manera el taxista rebia
els diners que no cobrava per
la venda de la llicència.
La disposició contemplava, entre
d’altres mesures, suspendre alguns
articles del reglament metropolità
i reduir un mínim de
1.215 llicències en un termini
màxim de cinc anys.
El Pla de Viabilitat i Modernització
s’aprovaria de forma definitiva
el 12 de febrer del 96. Malgrat
que es considerava positiu pel sector,
també es van poder sentir
veus discordants al respecte. És
el cas del Gremi de Taxistes Independents,
que considerava que
aquests diners per amortitzar les
llicències no havien de sortir dels
taxistes, tal i com es feia. Per això,
el GTI va denunciar el pla de viabilitat
al contenciós administratiu
i va guanyar la sentència.