t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero

Capítol V
fessionals del sector. Fins al moment
s’havia fet una molt mala
gestió i tothom mirava de treure’n
profit. Des de l’STAC havíem previst
sanejar la Cooperativa per tal
de convertir-la de forma veritable
en un servei col·lectiu”.
La primera acció pública que realitzaria
el Sindicat de Taxistes Autònoms
de Catalunya va ser oposarse
a la vaga política convocada pel
Sindicat Provincial del Taxi, una
acció que es va aconseguir coordinar
a tot l’Estat i que va coincidir
amb la celebració del referèndum
90
de la Constitució. El 12 de novembre
del 1977 se celebra el primer
congrés de l’STAC al cinema Princesa,
en què Miguel Tomás és nomenat
secretari general de l’STAC;
Carlos Ruiz, secretari administratiu;
Rafael Carmona, tresorer, i Antonio
Gamez, comptador. La junta promotora,
de la qual formava part
Marcelino Barriendos, va dimitir en
aquell congrés. A l’acte hi van assistir
700 afiliats representants de
32 municipis de la província i 8 comarques.
El nombre d’afiliats al sindicat
en aquell moment era de
1.156 taxistes. Els diaris recorda-
ven que en els pocs mesos de gestió,
el sindicat taxista havia aconseguit
la Seguretat Social pels treballadors
autònoms del taxi.
6. La protesta a l’aeroport
La flota groga –els taxis de
Barcelona– i la flota blava –els taxis
del Prat de Llobregat– van veure’s
enfrontades al llarg de l’any
1976. Els taxistes barcelonins es
queixaven de no poder encotxar
a l’aeroport, atesa l’exclusivitat
d’aquest servei als professionals
del sector al Prat. La flota groga
demanava la fi d’aquest monopoli
per facilitar el servei a l’usuari.
Les accions de protesta van arribar.
Els taxis de Barcelona van
decidir no anar a l’aeroport en
24 hores. També es van celebrar
innumerables reunions als ajuntaments
de Barcelona i del Prat.
La solució arribaria al setembre
quan es va decidir que els taxistes
treballarien dins l’àrea metro-