t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero
t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero
t9042 llibre taxi.pmd - Miguel Tomás Romero
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Capítol IV<br />
25 anys com a <strong>taxi</strong>stes i que veien<br />
que no tenien accés a una llicència.<br />
És el grup anomenat dels<br />
500 arrendataris. “Aquella decisió<br />
que havien pres no tenia ni<br />
volta ni solta. La Cooperativa Industrial<br />
del Taxi havia estat precisament<br />
la qui s’havia encarregat<br />
de fer els contractes d’arrendament.<br />
I sense que ningú ho esperés,<br />
des de la presidència de la<br />
Cooperativa es pren aquesta iniciativa<br />
de denegar el dret als arrendataris<br />
a accedir a una llicència”,<br />
explica <strong>Miguel</strong> <strong>Tomás</strong>. La resposta<br />
per part dels arrendataris<br />
no es va fer esperar: comencen a<br />
(*)Josep Solé i Barberà va ser un polític i advocat català nascut a Llívia l’any 1913 de manera casual, ja que la seva família<br />
era de Reus. Fou membre del Bloc Obrer i Camperol –una organització política comunista fundada a Barcelona l’any 1930<br />
com l’organització de masses que resultava de la fusió del Partit Comunista Català (PCC) i la Federació Comunista<br />
Catalanobalear (FCCB). Al 36, va ingressar al PSUC. Durant el període de la Guerra Civil va ser jutge de primera instància<br />
a Reus i poc després comissari polític de batalló. El mes de febrer del 1939 va ser capturat pels rebels i condemnat a mort.<br />
Solé i Barberà va ser indultat i alliberat l’any 1944. Malgrat tot, el règim el va inhabilitar per exercir d’advocat. Aquesta<br />
inhabilitació va ser aixecada passats els anys. Així, va poder participar com a defensor en el procés de Burgos i va esdevenir<br />
portaveu del PSUC fins a la legalització del partit l’any 1977. Va ser el cap de llista per la província de Tarragona del PSUC<br />
a les primeres eleccions generals en temps de democràcia i fou escollit. A les segones eleccions va ser reelegit. Va ser<br />
membre de la ponència que va redactar l’Estatut de Sau. Josep Solé i Barberà va morir el 4 de gener del 1988.<br />
58<br />
organitzar-se i a buscar un advocat<br />
que els pugui defensar. La<br />
lluita l’encapçala el <strong>taxi</strong>sta<br />
Marcelino Barriendos. Fins aquell<br />
moment, ell havia estat vinculat a<br />
CCOO. Barriendos estava al càrrec<br />
de l’edició d’octavetes per a<br />
aquelles fàbriques que vivien problemes<br />
laborals. Però ell era <strong>taxi</strong>sta,<br />
per això des de CCOO el<br />
van animar a centrar la seva lluita<br />
en el sector del <strong>taxi</strong> que estava<br />
molt mogut.<br />
Barriendos localitza, a través del<br />
PSUC –on ell també hi milita-, a<br />
Josep Solé i Barberà(*), membre