EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

2. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL
2.1. FONOLOGIA I FONÈTICA
2.1.1. EL TO
El tret més característic de la fonologia xinesa és l’existència de tons a totes les
síl·labes. 3 Junyent (1986: 44) explica molt clarament la diferència entre el to i l’accent
comparant-los amb les notes musicals: «Si toquem la mateixa nota amb més o menys
força, la nota serà la mateixa, però la intensitat diferent: això seria l’accent. Però si
toquem dues notes diferents, una serà més aguda i l’altra més greu: això seria el to.» En
xinès aquesta distinció tonal té valor contrastiu, és a dir, permet de distingir paraules
diferents, de la mateixa manera que en català té valor contrastiu l’accent: fàbrica vs.
fabrica. El xinès mandarí, per exemple, que és una de les varietats que presenta menys
distincions tonals, en té quatre. A continuació en donem uns exemples que també
il·lustren el valor contrastiu del to i la seva representació gràfica (Li i Thompson, 1987:
86):
(8) yī ‘roba’ ma# ‘mare’ ( # ) to alt
&
yí ‘sospitar’ má ‘cànem’ ( ´ ) to ascendent
yǐ ‘cadira’ ma& ‘cavall’ ( ) to descendent – ascendent
yì ‘significat’ mà ‘renyar’ ( ` ) to descendent
Aquesta distinció tonal és similar a la que nosaltres podem utilitzar per expressar
significats diferents amb l’adverbi no, per exemple:
(9) a. - No ho has fet, oi?
- No, no pateixis.
to alt
b. -En Pere ja ho ha fet, no? to ascendent
3
En determinades condicions (síl·labes àtones), la distinció tonal es pot neutralitzar. Ara deixem de
banda aquesta qüestió, perquè no hi ha acord entre els gramàtics xinesos sobre l’existència d’accent en
aquesta llengua.
7