EL XINÈS - Universitat Oberta de Catalunya

(128) a. [zhòng shuǐ guo& de ] nóng rén
conrear fruit PART. granger
‘el granger que conrea fruits’
b. [ta# men zhòng de ] shu& guo&
ells conrear PART. fruit
‘els fruits que conreen’
c. [wo& xie& xìn de ] máo bǐ
jo escriure carta PART. pinzell
‘el pinzell amb què escric cartes
d. [Zha#ng Sa#n huà huàr de ] fáng jia#n
Zhangsan pintar pintura PART. habitació
‘l’habitació on en Zhangsan pinta’
Com es pot comprovar a (128), el nom modificat per la subordinada s’interpreta
com un dels participants en l’acció que descriu el predicat: a (128a) el granger designa
la persona que fa l’acció de conrear i a (128b) els fruits són la cosa conreada; a (128c)
el pinzell seria l’instrument amb què s’escriu i a (128d) l’habitació és el lloc on es pinta.
En les frases catalanes, aquests elements són presents a la subordinada en el pronom
relatiu, que fa, respectivament, les funcions sintàctiques de subjecte, complement
directe, complement instrumental i complement de lloc.
Quan els xinesos parlen català, un error molt freqüent que es pot trobar en les
seves frases és la falta de marques de subordinació, tant de preposicions i conjuncions
com de marques de flexió en els verbs. A (129) donem algunes mostres de
construccions produïdes per parlants xinesos on es pot apreciar la falta d’elements
d’enllaç o l’ús erroni que es fa d’alguns nexes o dels temps verbals:
(129) a. després li va dir què passava i ell ha dit ∅ menjava
‘després li va dir què passava i ell va dir que menjava’
b. hi ha un nen ∅ l’ha caigut
‘hi ha un nen que ha caigut’
61